El Hiopos Lleida cau a la pista del Reial Madrid (85-78) en un xoc on la inspiració i la fe del conjunt lleidatà al tercer quart va obligar el vigent campió a un esforç extra amb què no comptava, després d’una primera part a la que va ser molt superior.
Afrontava el duel l’amfitrió ja desproveït de la seva capa d’invicte com a local després de despullar-lo l’Anadolu Efes dijous passat a l’Eurolliga, en un dia en què el conjunt de blanc va firmar un horrible primer quart per marxar amb només sis punts i un 0 de 10 en triples.
Els llançaments de tres que no van entrar en aquell xoc, ho van fer en aquest. Hi va ajudar la sorprenent inclusió al quintet inicial del canadenc Xavier Rathan-Mayes. De professió tirador, va anotar dos llançaments llunyans als quals se’n va sumar un altre de Facundo Campazzo per començar a establir diferències.
I a tots dos els va rellevar el pivot Serge Ibaka, molt còmode a la pintura. Gràcil davant una defensa a qui li costava frenar-lo, als deu minuts ja acumulava 11 punts, els mateixos que sumaven entre Kenny Hasbrouck i Oriol Paulí, alfa i omega de l’atac del quadre lleidatà (28-13, m.10).
Cap d’ells no va arribar des de la llarga distància, un dels factors que va explicar més clarament la diferència entre els uns i els altres. Així, el bàndol lleidatà, on va debutar anotant amb 17 anys Ferran Mauri, va marxar de buit al descans en aquest apartat tot i intentar-ho catorze vegades, mentre que els de Chus Mateo en van endollar 10 de 17.
D’aquesta manera tot semblava estar ja decidit al descans, al qual el Reial Madrid se’n va anar amb una diferència favorable de punts més gran que el total dels que havia anotat el seu oponent a la primera part. Això va permetre al tècnic a més donar minuts de rodatge a jugadors que els agraeixen com els joves Hugo González i Sidi Gueye; i el dominicà Andrés Feliz, acabat de sortir d’una lesió.
En base als precedents, el que va passar després del pas per vestidors no ho va veure venir ningú. Com si de sobte hagués solucionat l’equació del triple, va sortir desfermat l’Hiopos Lleida i en va clavar quatre de seguits, tres d’un Hasbrouck que acumulava punts però també personals, fins a quatre que el van “obligar” a seure quan estava més encès.
Tot i això, els seus companys, alumnes rellevants, li van seguir el joc. Després d’un recés en què el Reial Madrid va tornar a assentar-se en pair la píndola burdeus, va rebre una dosi encara més forta en forma d’un heoroic parcial lleidatà de 2-19 que va arribar a reduir l’avantatge a només cinc punts i va deixar obert la mitja hora allò que feia una estona es donava per tancat (66-59, m.30).
El pas per les banquetes va ajudar a temperar els locals, que van taponar la ferida, sobretot gràcies als cinc punts que va aportar Sergio Llull, i van aconseguir encarar els cinc minuts decisius amb deu punts de més, un matalàs de gruix indeterminat a jutjar per com es desenvolupava el matí.
Al capdavall va ser suficient davant un Lleida desfondat, que s’havia deixant l’ànima i les forces a la recerca de la remuntada i que, tot i així, va poder remar fins a posar-se només tres a baix quan faltaven 14 segons. Una rigorosa falta intencionada a Caicedo va acabar de decidir el partit. Sense brillantor, i un altre cop amb un infart que aquesta vegada no va ser mortal, el Reial Madrid suma, malgrat el seu enèsim excés de confinsa, una altra victòria que no fa callar els dubtes.
– Fitxa tècnica:
85 – Reial Madrid (28+23+15+19): Campazzo (11), Rathan-Mayes (16), Deck (6), Ndiaye (2), Tavares (-), -cinc inicial-, Llull (7) , Ibaka (15), Hugo González (7), Hezonja (9), Andrés Feliç (2), i Abalde (10).
78 – Hiopos Lleida (13+12+34+19): Villar (2), Bropleh (18), Bozic (-), Caicedo (4), Cooke (4), -cinc inicial-, Hasboruck (15), Walden (5), Paulí (8), Muric (8), Oriola (12) i Mauri (2).
Àrbitres: Alfonso Olivares, Sergio Manuel i Yasmina Alcaraz. Van excloure Caicedo per cinc faltes personals (m.39).
