Hi ha dies que el rival et passa per sobre i et guanya. N’hi ha d’altres, en canvi, on ets tu qui la veus quadrada, no hi ha manera d’endollar-te i acabes perdent. Sense restar cap mèrit a un Manresa molt fi en el triple (46% d’encert amb un 16 de 35), el Hiopos va protagonitzar ahir una de les pitjors segones parts que se li recorden i va acabar cedint en un Nou Congost encès.
No va ser un bon dia per l’equip de Gerard Encuentra tot i fer un primer temps que convidava a l’optimisme. Rival molt encertat de la mà de Benítez i Reyes, que van fer gairebé la meitat dels punts de l’equip, dèficit evident de l’equip en els triples (3 de 16 per un 19%), arbitratge casolà i, sobretot, moltes errades individuals. Perquè, ahir, el problema va ser que quan el partit va entrar en el moment decissiu, l’equip va perdre el nord. Errades en la presa de decisions, safates que no entraven, col·lapse en els canvis en defensa, inconsistència en el rebot… Realment difícil fer-ho pitjor. Per això es va perdre per un 99-86 que no reflecteix ni de bon troç la diferència real entre uns i altres.
El Manresa va sortir fort, com no podia ser de cap altra manera. Arribava després de perdre sis dels vuit últims partits i necessitava endollar el Nou Congost des de l’inici. Obasohan i Golden anotaven les primeres cistelles locals abans que Benítez i Reyes, amb dos triples, situessin el 10-4 en el marcador.
Tot i l’encert dels locals, el Hiopos donava resposta amb un bon Diagne en la pintura i les individualitats d’Agada. La segona personal del pivot senegalès dels visitants van propiciar l’entrada en pista de Golomán i precisament dues accions de 2+1 van ser les que van donar la primera avantatja als d’Encuentra (16-17).
El partit tenia un ritme alt i el Hiopos no trobava a faltar la seva nul·la aportació des del perímetre, de manera que el primer període acabava amb un 27-27.
Plummer, Benítez i Obasohan van continuar el recital triplista dels locals davant un rival que acabaria la primera part amb un trist 1/8 des dels 6,75. Precissament l’únic triple de l’equip va ser el que va frenar el 38-33 del Manresa. Agada, que també anotava de dos, dirigia les operacions en un equip on Diagne continuava fent mal en la pintura. La tercera falta d’Agada, en atac, no frenava un Hiopos que tenia la primera oportunitat de superar la barrera del +10, però Zoriks no se’n sortia i el partit arribava al final del primer temps amb un 44-50, tot i l’enorme diferència en els triples entre tots dos equips.
Però la dinàmica es va mantenir en el segon temps. Steimbergs i Reyes ajustaven el marcador i Batemon contestava des de la llarga distància per mantenir als seus al capdavant (50-55). Tot i no ser escandalós, al Hiopos li va tocar entomar un arbitratge molt ACB, permissiu amb els de casa i rigorós amb els visitants.
A Agada li xiulaven una tècnica per fer callar l’afició local i de Golomán s’inventaven la quarta en tot just dos minuts. Tornaven a la pista Zoriks i Krutwig, els dos jugadors que més pateixen en aquesta liga.
El pivot ho dona tot, però li falta físic per igualar els rivals. Al contrari que a la LEB, a més, aquí la pilota va molt més ràpida i el seu joc no sempre troba solucions. El tema del base és més preocupant perquè no aporta gairebé res. En defensa li costa i molts cops se’l veu perdut, mentre que en atac tampoc lidera, com s’espera que ho faci un director de joc. El cas és que el tercer quart es tancava amb un parcial de 29-22 que deixava el 73-72 en el marcador.
La bona notícia pel Hiopos era que els seus percentatges des de la llarga distància difícilment empitjorarien i havia aconseguit neutralitzar els problemes en el rebot que havia patit durant la primera part. Tocava, per tant, aplicar-se en defensa. Un 7-2 de sortida en el darrer quart provocava el temps mort d’Encuentra.
El tècnic es guanyava a continuació una tècnica per protestar un camp enrera d’Agada que ho era, tot i que segurament la queixa anava més adreçada a la diferència de criteri a l’hora de castigar els contactes d’uns i altres.
Benítez disparava el marcador fins a un 84-74, davant el qual el Hiopos contestava amb encert jugant pilotes a la pintura. Va ser aleshores quan al Hiopos tot li va sortir al revés. Va perdre pilotes absurdes, va fallar safates fàcils i va permetre segones i terceres opcions de tir a un Manresa que marxava amb un 91-84 a 2’27” del final.
Encuentra ho aturava, però la resposta va ser la cinquena de Batemon, dues pèrdues, dos triples d’Olinde i Reyes i un 99-84. El Hiopos deixava escapar una gran oportunitat víctima de les seves errades.
