El Consell de Ministres enceta aquest dimarts la cursa per reformar una de les lleis més antigues del codi legislatiu espanyol, la llei d’enjudiciament criminal, vigent des del 1882. Es tracta d’una llei que ha sofert nombroses modificacions en aquest prop de segle i mig d’història, però per a la qual l’executiu comanat per Pedro Sánchez presenta ara una reforma integral. Una de les novetats de l’esborrany és l’atribució de les investigacions penals als fiscals. Fonts del govern recorden que és així com passa als països de la Unió Europea. També s’hi simplifiquen els processos de la justícia penal, es regulen nous instruments d’investigació i prova i s’enforteixen les garanties processals d’encausats i víctimes.
Una altra novetat és la figura del jutge de garanties per als drets fonamentals de les parts i de control jurisdiccional de certs aspectes processals durant la investigació, com ara la dura, el secret de les actuacions o qualsevol mesura d’investigació que suposi una ingerència en aquests drets.
El text també preveu regular i modernitzar l’acusació popular, tot garantint la participació ciutadana a l’administració de justícia en relació amb delictes que tinguin una particular repercussió social, afirmen les mateixes fonts.
A més, i a petició del CGPJ i del Consell d’Estat, l’esborrany de la llei inclou la regulació del procediment davant del tribunal del jurat, ja que, apunten les fonts del govern, es considera un “sense sentit” que es mantinguin com a llei autònoma.
La llei també inclou una reforma de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal per adaptar-lo a les noves competències que se li volen atribuir. Entre altres novetats, el mandat del fiscal general de l’Estat passaria a ser de cinc anys i ja no coincidiria amb el del govern estatal, com fins ara, un fet, asseguren les fonts del govern, que compliria amb les “recomanacions reiterades” de la Comissió Europea.
Un sistema més modern i garantista
“Modernitzar el procés penal, tot superant un model “decimonònic i preconstitucional”, així com impulsar una administració de justícia “pròpia del segle XXI” són els objectius que persegueix la Moncloa. L’executiu portarà al Congrés dels Diputats, doncs, l’esborrany de la llei per a un sistema penal que considera “modern i més garantista”.
L’any 2001 es va signar un Pacte d’Estat per a la Reforma de la Justícia que preveia elaborar una nova llei d’enjudiciament criminal, però fins ara no s’ha tirat endavant. L’any 2011 el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar un avantprojecte de llei que va quedar frustrat pel final de la legislatura.
L’any següent, l’executiu de Mariano Rajoy va crear una comissió presidida pel jutge Manuel Marchena que va elaborar un text articulat de Codi Processal Penal que també atorgava la investigació al Ministeri Fiscal. Fonts del govern espanyol afirmen que el text que ara arribarà al Congrés dels Diputats es basa en les propostes elaborades durant els últims quinze anys. També subratllen que té dictàmens favorables del Consell General del Poder Judicial i del Consell d’Estat.
La previsió és que, si el text rep el vistiplau de les Corts espanyoles, entri en vigor l’1 de gener del 2028. No afectarà, doncs, apunten les mateixes fonts, cap procediment començat abans d’aquella data ni l’actual fiscal general de l’Estat, el segon i últim mandat del qual acaba el 2027.
