L’Hospital Germans Trias ha esdevingut el primer centre hospitalari d’Espanya, i dels primers a Europa, en provar l’ús de l’hidrogen verd com a nova font energètica i medicinal per a satisfer les seves demandes.
Ho fa gràcies a l’estrena, aquest dies, d’un equipament únic que reforça el lideratge internacional del Germans Trias en el camí cap a la descarbonització energètica dels grans centres sanitaris: es tracta d’un conjunt tecnològic que, a grans trets, genera hidrogen verd, que s’espera pugui ser útil per atendre les necessitats energètiques i assistencials de l’Hospital en quant a calor, electricitat i oxigen d’ús medicinal. Tot plegat, sense consumir combustibles fòssils ni CO2.
El projecte s’ha finançat amb fons del Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació (CDTI) i del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), en el marc del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia finançat per la Unió Europea–NextGenerationEU.
La gerenta de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord, Candela Calle, ha destacat la importància d’aquest projecte per contribuir a la descarbonització del sistema sanitari, en la línia del que marquen l’Agenda 2030 i els objectius del Departament de Salut i del Govern de Catalunya. “És una mostra que estem avançant cap a la sostenibilitat econòmica, mediambiental i social i un exemple de la capacitat innovadora del Germans Trias i de l’Institut Català de la Salut”, ha afegit Calle.
El Secretari General del CDTI, Javier Pérez Torrijos, ha subratllat que amb aquesta iniciativa d’innovació l’Hospital “esdevé un banc de proves real per avaluar la viabilitat d’incorporar-lo per a usos energètics i medicinals dins d’un centre sanitari d’aquesta mida”. El gerent del Germans Trias, Josep Maria Mòdol, ha subratllat que l’hidrogen “és un complement que aprofita i complementa la intermitència de les energies renovables, és una aposta per un futur lliure d’emissions derivades del consum energètic”. En aquest sentit,el centre ja ha fet les connexions hidràuliques, elèctriques i digitals necessàries per a engegar el projecte i confirmar que respon a la demanda energètica real d’un gran hospital com aquest.
Per últim, Vega Gil, Directora de Certificación y Compra Pública Innovación del CDTI, ha expressat el seu desig que iniciatives com aquesta es multipliquin arreu: “El vostre èxit és el futur de més projectes d’aquest tipus, que tenen una dimensió real enorme i que requereixen de la suma de molts agents implicats”, ha dit.
Calefacció, oxigen, reserva per a emergències i gestió pel dia a dia
En el cas del Germans Trias, el projecte s’ha fet amb la contractació de dues empreses que han estat les adjudicatàries dels concursos, Regenera i Arpa; i preveu generar hidrogen verd per a tres usos.
En primer lloc, com a sistema de recolzament elèctric per a consums crítics de l’hospital en casos d’emergència, com ara el viscut durant la gran apagada del passat 28 d’abril. Llavors, el centre no va alterar en cap moment el seu funcionament gràcies a la capacitat dels seus grups electrògens i a prendre mesures que, en total, van arribar a garantir una autonomia total d’aproximadament 24 hores. Aquests grups electrògens, però, s’alimenten amb gasoil, un combustible fòssil prescindible si pot arribar a ser rellevat per una energia neta com l’hidrogen verd. A més, permetrà disposar d’electricitat més enllà d’aquestes situacions puntuals, i ajudar en la gestió energètica diària del centre, afavorint la sostenibilitat del sistema.
En segon lloc, per a disposar d’oxigen per a ús medicinal, clau per a diferents àmbits assistencial. I per últim, servirà com a energia tèrmica per al sistema decalefacció del centre. Tot plegat, en un circuit tancat que produeix, emmagatzema i reutilitza energia 100% renovable, sense emissions contaminants.
Cada un dels dos dipòsits d’hidrogen amb què compta el conjunt pot emmagatzemar fins a 50 kg d’hidrogen, energia suficient per alimentar el consum elèctric i de calefacció d’unes 90 llars durant un dia. A més, amb aquesta quantitat, un vehicle alimentat per hidrogen podria recórrer uns 5.000 km.
La iniciativa, a més de pionera, és escalable per afrontar el repte d’altres hospitals i infraestructures considerades crítiques que també volen descarbonitzar-se. En aquest sentit, el procés que lidera el Germans Trias vol eliminar, l’any 2027, les emissions de gasos d’efecte hivernacle directes derivades de l’energia. La tendència que segueix s’explica, per exemple, amb tres dades: en els darrers 15 anys, ha reduït un 25% el seu consum energètic, fins a un 60% el consum de gas, i més d’un 80% les emissions derivades d’aquest consum energètic. Dades molt positives en un context de creixement de superfície i d’activitat de l’hospital.
El primer hospital català que funcionarà sense gas
D’aquesta manera, el Germans Trias preveu ser el primer gran hospital de Catalunya que funcionarà sense gas, i això implica substituir-lo per energia elèctrica verda. Fins ara, l’hospital consumeix gas per dues vies: per a escalfar aigua calenta sanitària i per a fer anar la calefacció.
Pel que fa a l’aigua calenta sanitària, després d’estudiar aquest tipus de consum, el centre ha fet un canvi rellevant: en lloc de produir aigua calenta amb gas natural d’origen fòssil de forma centralitzada i distribuir-la fins als punts de consum, ara la produeix allà on la necessita i quan la necessita gràcies a la utilització de termos instantanis que consumeixen energia elèctrica d’origen renovable. Així, ha aconseguit un estalvi notable: més de 2 milions de quilovats hora a l’any.
Pel que fa al gas consumit per a la calefacció, està preparant-se per a apostar per tecnologies existents per poder suplir aquesta demanda amb equips que consumeixen electricitat en lloc de gas combustible o fòssil, com ara l’aerotèrmia. En aquest sentit, els estudis tècnics de què disposa el centre confirma que la tecnologia disponible actualment permet cobrir la demanda amb equips elèctrics, i actualment està en licitació el projecte executiu per fer la implantació.
“Volem aconseguir zero emissions directes derivades del consum d’energia a l’hospital i el nostre repte és ser aconseguir-ho per l’any 2027”, resumeix Eduard Calderón, cap de la Unitat de Medi Ambient de l’Hospital. “Que el projecte de l’hidrogen verd doni resultats contribuirà a agilitzar la descarbonització, testejar com integrar l’hidrogen a la infraestructura hospitalària i crítica, i a seguir desenvolupant tecnologies que substitueixin les fonts d’energia fòssils”, conclou.
