El pitjor regal del nou any ha estat l’adéu del músic i cantant Antonio Samuel Rodríguez, conegut artísticament com a Antonio Smash, que la vigília de Reis va prendre el inevitable Magic Bus amb destinació al Gran Hotel víctima d’un infart, amb 72 ‘takos’ i només tres dies després de la seva última actuació.
“Fue uno de los padres del rock andaluz y el flamenco-rock cuando, como batería en su grupo de juventud, Smash, provocaron la primera fusión de rock y flamenco en este país, años antes de que lo hicieran Triana, Las Grecas o Camarón”, resa el perfil ‘Noche andaluza: homenaje al rock andaluz’.
Smash es definia com un grup de rock psicodèlic “amb tints blusers i progressius” i va estar actiu entre 1967 i 1973. ‘Glorieta de los lotos’ i ‘We come to smash this time’ van ser els seus dos primers discos fins que es va incorporar a la banda Manuel Molina amb què van publicar la bomba ‘El garrotín / Tangos de Ketama’ i ‘Ni recuerdo ni olvido’ que els va convertir en pioners del rock andalús.
Després de la seva trajectòria amb Smash va formar el 1974 el grup Goma i un parell d’anys després va gravar ‘Pasaje del agua’ al costat de Lole y Manuel. El 1987 va ser baterista, baixista i compositor de Pata Negra i entre 1992 i 1998 va col·laborar amb Kiko Veneno. ‘Jardín secreto’ va ser el seu primer disc en solitari i des que va començar el nou mil·lenni havia mantingut sempre la seva creació musical fins que es va acomiadar dels mortals de concert la setmana passada.
Lleida sempre ha presumit dels seus ‘garrotins’ però molts potser en desconeixen ‘El garrotín’ extraordinari dels Smash… Oh yeah!
