Si hi ha un tema que representa l’hemicicle de les suposicions avui dia a Lleida, és el futur de l’Eix Comercial. Ja siguin vianants que hi deambulen, botiguers, compradors, treballadors o inversors, tots tenen alguna cosa a dir, i potser, tot i que pot semblar un mosaic abstracte de judicis individualistes, és aquest realment el quid de la qüestió. Aquesta zona de la ciutat, que disposa de més de 3,5 kilòmetres de superfícies comercials, remunta la seva tradició mercantil a fa més de 800 anys, on històricament les vies principals del centre històric concentraven les activitats firals i econòmiques de Lleida. Posteriorment, l’any 1998 l’Eix es va reformar, adoptant l’exclusivitat per a vianants i consolidant la seva medalla dins del rànquing dels eixos comercials més llargs de tota Europa. Avui, però, aquest trofeu trontolla.
En un ambient distès, on les presses i l’acceleració semblen desaparèixer, les opinions travessen de punta a punta. L’Àngela Rodríguez, que caminava decidida pel carrer Magdalena, manté una opinió ferma sobre que “aquest carrer aporta felicitat, hi ha molta gent i crea un ambient de comunitat que potser a Torre Salses no hi serà”, explica. Però, també accepta l’altra part de la balança, en la qual pesa la realitat de què “al final tocarà anar-hi” apunta. Al que l’Àngela fa referència és el fet que si l’objectiu de l’Eix és ser un carrer comercial, si aquesta funció desapareix, les persones no deixaran de comprar, sinó que es mobilitzaran a un altre lloc per fer-ho – Torre Salses-.
Com l’Àngela, hi ha altres judicis que reclamen no solament l’acció de les autoritats, sinó que des d’un vessant autocrític, fiquen el punt de mira en el que “el que li falta a l’Eix és que tots i totes hi anem més a comprar”, diu la Sílvia Quer, mentre duia a les mans una bossa d’una sabateria del mateix carrer. La vida de l’Eix, tot i que incerta, continuarà d’alguna manera o d’alguna altra, però si hi ha un aspecte clar en el seu futur, és que sense l’activitat de totes aquelles persones que hi passegen i compren, a poc a poc les portes de les botigues tancaran.
