El millor antídot contra els problemes és el futbol. No hi ha crisi que valgui, mentre l’equip dels teus amors vagi guanyant i sumant títols. Els excessos polítics i les incongruències religioses s’obliden momentàniament perquè, com que els temps obliguen, cal viure intensament els moments i això de ficar-la (a la porteria del contrari) és el que importa. No hi ha un euro, la gent cada cop està més a prop de l’abisme, però si guanyen els teus, això incentiva l’adrenalina.
Davant l’adversitat, la depressió o la impotència, el millor és la vitalitat. L’esport rei et fa oblidar fins i tot de la teva ombra. La jornada sabatina d’avui serà diferent i molt intensa. Tot i presumir de compartir un país laic, des de primera hora del matí tots estaran pendents de l’enterrament del Papa Francisco.
Després del ‘vermuteo’, ‘papeo’ i ‘tardeo’ es pot assistir a un bolo que per això Brian Caffrey Group al Cafè del Teatre i Terminal Violence + Siroll a La Boîte han avançat els seus a les set del vespre. I a les deu de la nit: “quieto-parao”. És l’hora de la final de la Copa, sense esmentar el Rei per evitar suspicàcies, que a sobre s’emet en obert a la televisió pública que paguem tots. Barça-Madrid, Madrid-Barça -tant munta- tot un clàssic en directe des de La Cartuja de Sevilla.
Personalment no suporto els comentaristes i menys de segons que bàndol, per això moltes vegades veig sols les imatges dels partits mentre el meu tocata vomita fort rock’n’roll. A més, els himnes futbolers són una horterada. Amb la pasta que genera el futbol es podria apostar per més qualitat musical. Tot un negoci sense control perquè el futbol ho paralitza tot o gairebé tot… Oh yeah!
