El festival de Sitges va incloure dintre de la seva programació un personatge imprescindible dintre de l’imaginari del fantàstic com és Drácula. Des de Nosferatu a Drácula centenars de pel·lícules l’han tractat a la pantalla. Però n’hi ha algunes que són referència, com la que va realitzar Francis Ford Coppola l’any 1992. I pel que s’ha vist a Sitges, Luc Besson beu d’aquesta per realitzar la seva reinterpretació de la història del príncep Vlad de Romania. Excel·lent treball visual, amb magnífica interpretació de Caleb Landry Jones, Zoë Bleu i Christopher Waltz. Fins i tot la música del prestigiós Danny Elfman té reminiscències de la creada per Wojciech Kilar. Al marge de la necessitat o no d’una nova versió, aquest Drácula és una petita joia cinematogràfica.
Va ser una de les sorpreses de fa poc més de dos anys. Una producció finlandesa ambientada a la Segona Guerra Mundial i protagonitzada per un buscador d’or que no vol que els nazis li roben el mineral preciós que tant de temps i esforç li ha costat aconseguir. Ara arriba a Sitges la seva seqüela que dobla l’aposta de l’anterior amb més mitjans, pressupost i més dosis de violència. Cinema que només busca el més pur entreteniment amb una fotografia d’espais naturals tan espectacular i envejable com la primera.
Si fa uns dies recuperàvem a Willem Dafoe en ‘La leyenda de Ochi’, un altre dels incombustibles de cinema americà que s’apunta a tots els projectes que li arriben, John Malkovich, secunda a Ayo Edebiri a ‘Opus’, que s’estrenarà aquí com ‘La última obra’, un projecte de la productora A-24 en el qual una escriptora és convidada a la residència d’una estrella del pop que va deixar els escenaris fa tres dècades. Rodejada per un exèrcit d’aduladors, serà una de les víctimes del pervers pla de la cantant. La pel·lícula suposa el debut com a director de Mark Anthony Green. Vol ser una història amb pretensions de la mà de dos rostres coneguts i de fet són els que salven els mobles, però deixa la part millor, per salvar alguna cosa, per la vermella traca final.
També a la secció Oficial Fantàstic es va presentar ‘Eye for an eye’ una nova ‘opera prima’ en aquest cas de Colin Tilley, realitzador de videoclips, entre altres per Justin Bieber. Del sucre al terror en aquesta pel·lícula protagonitzada per una noia que, després de la mort sobtada dels seus pares deixa Nova York per traslladar-se amb la seva àvia a un poblet de Florida. Lluny de l’entorn que coneix farà relació amb un grupet de nois conflictius que no li aportaran més que toxicitat. Ben facturada, aprofitant les eines visuals i sonores a l’abast i fent un producte d’allò recurrent de ‘qui la fa la paga’, però amb un bon rendiment visual.
