Avui és el darrer dia de l’any per als xinesos. És a dir, per als 1.412 milions de ciutadans que conviuen a la Xina socialista del president Xi Jimping. Avui acomiaden l’Any Conill d’Aigua que ha senyorejat el nostre 2023. Aquest vespre, per tant, es dona la benvinguda a l’Any Nou xinès. Segons el calendari Llunasolar (les fases de la lluna i els equinoccis solars), anomenat també calendari Agrari, enguany irromp, ni més ni menys, que el Drac. Com sigui que la comunitat xinesa a Lleida ja és ben notòria, aquest capvespre a la zona alta de la ciutat igual ens sorprenen amb un tastet d’aquelles celebracions multitudinàries que una servidora sempre ha vist a les pel·lícules de Hollywood i Hong-Kong, a les espectaculars representacions de l’Òpera de Pequin. Aleshores, una llarguíssima corrua de concelebrants exòtics tot resseguint un gran drac que serpenteja entremig d’atàvics balls, al ritme de músiques lúdiques i acrobàtiques, amb cataractes de pirotècnia oriental per enlluernar el personal somniador, i per deixar-nos, en fi, seduir amb els estímuls sensorials d’una cultura refinada…
L’Any del Drac és la representació oficial de l’única criatura mítica (i la més poderosa) del zodíac xinès, composat per dotze animalons tan singulars com quotidians. Segons la cosmologia xinesa, el drac és una de les bestioles més venerades, tot encarnant un embalum de valors elementals, com ara la Força, la Valentia, la Saviesa i l’Èxit. De la mateixa nissaga draconina que el nostrat Marraco lleidatà, tenen en comú allò fantàstic dins l’imaginari col·lectiu. Clar que l’un s’engoleix els desitjos socials de les persones més o menys adultes, i l’altre s’endrapa sencera la mainada, que s’ho passa pipa passant por per la gola d’un drac rondinaire i flamíger. En qualsevol cas, inefable “jumelage” entre cultures, tan distants i alhora properes…
Tenim projectat acomiadar l’Any del Conill per rebre l’Any del Drac com pertoca. Segons dicta la tradició que va descobrir l’aventurer i trafica Marco Polo en els seus viatges iniciàtics a l’Àsia Oriental establint la Ruta de la Seda i la del Kublai Kan, toca paladejar plats exòtics perfumats amb un te xinès. Per tant, degustarem el Sopar Especial que Hakki, l’espaiós i acollidor restaurant regentat per la gentil Mei Hua Zhu, ens ha cuinat per a l’ocasió. Felicitats i gràcies. És a dir, “Göngxi”. “Xièxiè!”.
