Són les 9 del matí i es troba davant un suro ple de mostres de teixits, centenars de retalls quadrats que ha d’escollir després d’hores combinant-los per colors, textures i estructures. Alhora rep notificacions al seu telèfon mòbil sobre el conjunt que va publicar a Instagram ahir al vespre.
Aquest és el dia a dia de Cristina Paüls, una dissenyadora de moda balaguerina que crea peces i col·leccions de roba per la firma Andam, una marca de roba femenina nascuda el 1990. De la passió per la moda n’ha fet una professió a dues bandes, ja que combina la creació a taller amb la de les xarxes socials, en les quals aglutina una comunitat que supera els 11.000 seguidors.
Apartada de restriccions la seva mare era dissenyadora de moda infantil, i ella, que es quedava “hores i hores admirant-la al·lucinada” i que amb set anys ja començava a empegar els seus dissenys a les parets de casa, ho tenia clar, “porto la moda dins”, explica.
L’interès pel sector tèxtil de la Cristina es va anar fent gran alhora que ella. Quan va complir els 18 anys, va marxar de la capital de la Noguera per anar a estudiar el grau en Disseny a la ciutat de Barcelona i d’aquesta manera, professionalitzar la seva creativitat inherent.
Actualment, defineix com “un privilegi” portar 16 anys dissenyant per la marca Andam, de la qual en destaca l’oportunitat de formar part de tots i cada un dels passos de la creació, “des de la tria de colors i textures fins a l’assessorament de fotografies”.
Paüls entrellaça el disseny a mà amb el disseny a xarxes, un món que li ha brindat oportunitats com “assistir a passarel·les, visitar fires o participar en esdeveniments relacionats amb la moda”. El seu pas per les plataformes va començar realment l’any 2015, quan va crear un blog on publicava contingut relatiu a tendències del moment, però “com que els blogs va arribar un punt que estaven gairebé obsolets”, apunta, es va obrir un compte a Instagram on plasmar la seva concepció de la moda.
La moda és un sector en constant canvi, no solament per les tendències, sinó que com tot, amb els anys “s’ha transformat íntegrament”, diu la Cristina. Quan ella va començar a la indústria tèxtil, la inspiració i el saber residien en viatjar i conèixer tots els indrets del món, però ara, “es pot conèixer l’estil nòrdic des de casa” apunta la dissenyadora.
Un exemple de la realitat d’un sector en el qual la hiperconnectivitat i les xarxes socials en representen l’epicentre.
Tot i que Paüls apunta que per a ella les xarxes socials “són una eina per deixar una mica d’empremta” és conscient de l’altra cara de la moneda. on el fast fashion i les produccions estrangeres que apareixen a les plataformes digitals “són les que fan malbé el sector de la moda” explica la dissenyadora. Mentre ella viatja per prendre notes de colors, nodrir-se d’inspiració de l’exterior i per cuidar la qualitat de les peces i detalls d’una nova col·lecció, la competència augmenta la producció mentre abaixa els preus, el que dona com a resultat uns estàndards que “dificulten el mercat i gairebé impossibiliten el fet de poder competir-hi”, argumenta Paüls.
El futur de la moda “no es pot saber” i Cristina Paüls no n’augura pas un desencadenament fatalista, sinó que llença una llança a favor quan afirma que “com a societat estem canviant el xip, cada vegada la gent es fixa més en la composició del producte”, fent referència al fet que a poc a poc la qualitat i la procedència de les peces de roba es té més en compte a l’hora de comprar i passa per davant de la quantitat.
Així mateix, la Cristina assenyala que l’essència de la moda no està trencada, sinó que simplement s’ha transformat,. “Abans les tendències es percebien a través de les revistes, ara per internet”, un canvi que lluny de ser negatiu el descriu com “un nou ambient d’oportunitats en el que créixer”.
Tot i que el panorama ha canviat, la Cristina que empegava els seus dissenys a les parets de l’habitació, és la mateixa que avui es lleva per anar a treballar a un taller, on els dissenys estan també empegats als murs, tant físics com digitals.
