El desconeixement del territori i la precarietat dels diferents serveis són dues de les principals barreres per la recuperació de pacients de salut mental als entorns rurals. Així ho conclou un estudi de Salut Mental Catalunya (SMC) presentat aquest divendres i que ha analitzat informació de més de 140 persones entre pacients, familiars i professionals sanitaris de la demarcació de Lleida, les Terres de l’Ebre i la Catalunya central. Així mateix, el document també ofereix propostes per fer front als diferents reptes com erradicar l’estigma vers els pacients, augmentar les ràtios de professionals i de serveis especialitzats, garantir un acompanyament integral i augmentar el finançament de projectes comunitaris, entre altres.
L’estudi ‘Salut mental i entorn rural’ fa una diagnosi dels factors que influeixen en la recuperació de la salut mental de la població del món rural, alhora que identifica els obstacles que perjudiquen aquest procés. Així mateix, també permet identificar les bones pràctiques ja existents i ofereix propostes per pal·liar les dificultats.
Els investigadors han realitzat diferents grups focals d’on han extret que la majoria d’obstacles giren entorn de l’accés de serveis socials i sanitaris de qualitat, seguit de la participació ciutadana i el suport social; l’entorn, la família i la perspectiva de gènere en les cures, l’estigma; les oportunitats d’estudis laborals i de lleure i el suport a l’habitatge.
Pel que fa a l’àmbit de l’habitatge, l’informe desprèn que l’adquisició d’un habitatge digne en l’àmbit rural comporta desafiaments afegits a les persones amb problemes de salut mental en comparació a les zones urbanes. Per una banda, el document destaca que la relació entre els habitants produeix “més estigma, discriminació i prejudicis” per part dels arrendadors, i, per l’altra, es tracta de territoris afectats pel turisme, la manca d’accés a habitatges de lloguer social i de serveis de suport a la llar i d’atenció domiciliària.
En relació amb l’accessibilitat a serveis socials i sanitaris de qualitat, el document constata la falta de serveis sociosanitaris als pobles i la manca de professionals, dos factors que obliguen els pacients a desplaçar-se llargues distàncies, tot i les dificultats de transport.
Sobre les oportunitats formatives, laborals i de lleure, la recerca recull que manquen oportunitats com centres de treball i cursos formatius adaptats. Així mateix, el document percep que l’oci se centralitza a les capitals de comarca, cosa que dificulta l’accés de persones amb problemes de salut mental als espais recreatius i que pot propiciar solitud no desitjada. A tot això, els participants de l’estudi han assenyalat que l’estigma dificulta la inserció laboral i que hi ha “poques empreses disposades a contractar persones amb problemes de salut mental”.
Els obstacles en la participació ciutadana i suport social se centren en la manca d’eines que faciliten aquesta participació, com l’escassetat d’activitats i espais inclusius que es mantinguin en el temps. El document també ha observat una falta de xarxa de suport familiar, desconeixement dels propis drets per prendre decisions i una manca de suport i motivació per participar en activitats comunitàries.
Finalment, pel que fa a l’entorn, la família i la perspectiva de gènere en les cures, l’informe destaca que la sobrecàrrega de responsabilitats pels pacients és un problema “notable” en aquests territoris.
Per això, la recerca conclou que cal incrementar les places d’habitatge social segons les necessitats de l’entorn; buscar un equilibri entre la descentralització dels serveis o ampliar els serveis itinerants, així com una millora del transport públic; promoure serveis especialitzats al territori; resoldre la falta de professionals sanitaris i garantir una solidesa dels equips; ampliar l’oferta formativa de l’àmbit rural i el suport a les entitats socials; sensibilitzar les empreses i crear entorns de treball inclusius; promoure xarxes de suport i consolidar les Taules de Salut Mental; fomentar la formació a la ciutadania sobre salut mental; i contrarestar la feminització de les cures.
Concretament, el projecte s’ha centrat en les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès, el Montsià, el Baix Ebre, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, les Garrigues, l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Segarra, la Noguera, el Moianès, l’Anoia, el Berguedà, el Solsonès, el Bages i Osona.
Conveni per garantir una atenció “adequada”
Per tal d’establir les bases i les condicions per fomentar la salut mental al territori, la Coordinadora Salut Mental Terres de Lleida, Sant Joan de Déu Terres de Lleida i Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) han signat un conveni de col·laboració.
En aquest sentit, la tècnica de coordinació de la Coordinadora Terres de Lleida de SMC, Mercè Esteban, ha considerat que el document suposa “un pas endavant” per impulsar iniciatives conjuntes més enllà d’accions d’informació. En la mateixa línia s’ha expressat la directora del centre de l’Hospital Sant Joan de Déu Lleida, Montse Pàmies, es tracta d’un conveni que “posa la persona al centre per empoderar-la” i garantir una atenció adequada a la salut mental en pacients de diferents edats. Per la seva banda, el director dels Serveis de Salut Mental i Addiccions de l’Hospital Santa Maria, Jordi Blanch, ha defensat l’aposta per potenciar els recursos telemàtics per dur a terme determinades gestions.
