El cap de la Regió Policial Ponent dels Mossos d’Esquadra, el comissari Josep Codina, es va incorporar a la nova destinació el novembre del 2024. Després de més d’un any en el càrrec, fa un balanç ampli dels fets policials més importants succeïts al territori.
S’estan aconseguint avenços en la lluita contra el narcotràfic?
L’àmbit de la investigació és un dels més rellevants de la Regió. Haig de dir que tenim molts bons investigadors a Lleida. Un dels fenòmens més preocupants és el cultiu de la marihuana, que s’ha convertit en un dels principals reptes policials de la Regió, tant pel que fa al cultiu interior com les plantacions en zones forestals i agrícoles. Hi treballem totes les ABP amb les seves unitats d’investigació i l’Àrea d’Investigació Criminal (AIC) de la Regió Policial Ponent que és a Lleida. Ens preocupa tot el que porta associat, com ara les xarxes criminals organitzades, la gent que cultiva o que vigila, els traficants, les persones armades per vigilar les plantacions i els robatoris entre ells.
Com està la investigació dels robatoris i incendis de cases a l’Horta de Lleida?
En l’àmbit de la investigació també destaca la coordinació dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana que va permetre la detenció d’una persona a qui se li imputa el robatori en 71 cases de l’Horta de Lleida i dos incendis de torres a la Partida de Montcada. La investigació, però, continua oberta i no es descarten més detencions.
I les baralles multitudinàries que han causat tanta alarma social?
Pel que fa al barri de la Mariola de Lleida, s’han fet investigacions i s’han dut a terme controls policials, però també hem obert vies de diàleg a través de la nova associació de veïns Barrio 9 amb els responsables de l’entitat perquè busquem la convivència i la mediació davant de l’escalada del conflicte. Al Centre Històric de Lleida hem intensificat el patrullatge policial per controlar el petit tràfic de drogues, els incidents i les males relacions entre el veïnatge.
Quines mesures es duen a terme a Ponent contra la multireincidència?
Els Mossos d’Esquadra han posat en marxa oficialment aquest mes el Pla Kanpai contra la multireincidència -fins ara funcionava com a prova pilot- que és un dels reptes de seguretat actual. El pla busca la identificació intensiva de les persones que cometen fets delictius en zones d’oci, discoteques i bars, controlar els locals vinculats a la delinqüència i intensificar la presència policial. En el dispositiu participa Seguretat Ciutadana, ARRO, Investigació, Guàrdia Urbana, Policia Local i el Cos Nacional de Policia. En l’actualitat, a l’ABP Segrià hi ha 17 homes i tres dones multireincidents – vuit especialment actius- que acumulen 359 antecedents. El Pla Kanpai ens ajuda també a reduir la presència d’armes blanques a la via pública, que és una de les infraccions que es dona més.
Les xifres de sinistralitat viària no van ser molt bones l’any passat, no?
Pel que fa a les persones mortes, ferides greus o lleus, hi ha hagut una davallada del 7,6% del 2025 al 2024, però l’any passat hi va haver un increment de dues persones mortes respecte al 2024. Destaquen els sinistres viaris amb fauna salvatge i animals domèstics. El 2024 n’hi va haver 1.101, el 41,3% del total dels accidents, i en el 2025 se’n van produir 1.092, que és el 40,4% del total dels accidents de trànsit. El 2025, en la xarxa principal es van registrar 4 persones mortes i en les carreteres secundàries (C-12, C-13 i C14) hi va haver 13 morts. Els accidents passen quan la gent arriba a casa, al final del trajecte amb la presència d’alcohol, drogues, velocitat i distraccions al mòbil i als mitjans tecnològics.
Ens pot fer una radiografia de la criminalitat del 2025?
El 2025 hi va haver 729 fets menys a Ponent, un -3,7% respecte al 2024, i una taxa de criminalitat de 50,57 fets per 1.000 habitants. Les tipologies delictives que s’incrementen són el narcotràfic i els delictes contra la salut pública i contra l’ordre públic, sobretot la resistència contra els agents de l’autoritat. Destaca l’increment de les estafes cibernètiques, la de la sembra, la de la taca o la mimosa. Els robatoris amb violència i intimidació han pujat un 8,4%, especialment a l’espai públic. No obstant això, disminueixen els robatoris violents en domicilis (-26%) i establiments (-7%). Un dels fets que criden més l’atenció és el descens dels robatoris amb força a l’interior de vehicles (-12,8%), molts focalitzats a la ciutat de Lleida, gràcies, en part, que cinc delinqüents van entrar a la presó.
I els delictes per agressions i abusos sexuals?
L’any 2024 n’hi va haver 225 i l’any passat, 203. De tots aquests, l’any passat en van passar 56 a la via pública, generalment de dijous a diumenge, a l’horabaixa, en zona urbana en 46 casos, en 19 la víctima i l’autor es coneixien prèviament i s’han resolt el 91% dels incidents. Els delictes contra la llibertat sexual entorn de l’oci han baixat un 23% i es produeixen dissabte i diumenge, sobretot aquest darrer dia, i només en un cas la víctima era menor de 16 anys. Quant a la violència de gènere i masclista, l’any passat no es va registrar cap víctima mortal. Hi va haver un accident de trànsit a la C-12 a Balaguer que va acabar amb la mort d’una dona, però al conductor se’l va imputar per un delicte d’homicidi dolós.
I pel que fa a la violència en l’àmbit de la llar?
Pel que fa a la violència domèstica, es va incrementar un 17,1% i hi va haver una víctima mortal als Alamús, un home de 69 anys. En l’àmbit de protecció judicial i policial de víctimes de violència de gènere n’hi ha 2.168, que representa el 8% del conjunt de Catalunya. Entre aquestes, hi ha 11 persones amb protecció policial, de les quals dues amb el nivell de risc molt alt.
Hi ha una bona col·laboració amb els altres cossos policials de Lleida?
Hi ha bona coordinació, col·laboració i cooperació amb les guàrdies urbanes, les policies locals, els vigilants de seguretat, Cos Nacional de Policia, Guàrdia Civil, Agents Rurals, SEM, Bombers, Servei de Vigilància Duanera i amb els cossos policials d’Aragó, Fiscalia i Judicatura.
El 2025 es van produir dos fets tràgics que van colpejar el cos.
Sí. Un va ser l’assassinat d’un mosso, del Víctor, al barri de Cappont a Lleida a mans del que era el seu sogre. L’altre va ser la mort d’una companya, la Sandra, que l’any passat li vam donar una condecoració, i va morir d’una malaltia. Són dues morts que no toquen.
Els Mossos d’Esquadra destaquen pel seu model de proximitat, no és cert?
Sí, és l’ADN del cos dels Mossos d’Esquadra. La col·laboració de la ciutadania és clau per prevenir els delictes. A més, intensifiquem el patrullatge de proximitat als mercats, a les fires i als barris antics, mantenim relacions amb les institucions i les associacions i tenim una especial atenció en la vigilància de les zones rurals. Cal destacar que a la Regió Policial Ponent hem posat en marxa, començant per la Segarra i el Pla d’Urgell, la incorporació d’ordinadors portàtils amb impressores per poder recollir denúncies a peu de finca i evitar els desplaçaments a les comissaries. Fa un mes també hem estrenat una furgoneta d’Oficina d’Atenció al Ciutadà que permet recollir les denúncies i es converteix en un centre de comandament avançat davant les emergències. A més, hi ha el patrullatge amb trinomis amb l’ARRO que es desplacen amb totterrenys.
Quin és l’estat de les noves infraestructures?
Hi ha dues infraestructures en previsió. La comissaria de Mollerussa ja s’està construint i es preveu que estigui operativa el primer semestre del 2027. I hi ha la nova seu central dels Mossos d’Esquadra a Ponent, al barri de la Bordeta de Lleida, les obres de la qual començaran el 2028 i és previst que s’inauguri l’any 2030.
Està previst un creixement del nombre d’agents?
Aquest any hi haurà un increment d’agents de Trànsit a Lleida i Tàrrega i també de l’ARRO. Ara està oberta també la convocatòria de caporal i sergent i es poden presentar candidats només per la vegueria de Lleida. A més, Antoni Mestres és el nou sotscap de la Regió Ponent i serà la meva mà dreta.
Quins són els nous reptes de la Regió Policial Ponent dels Mossos d’Esquadra?
Perseguir i investigar fermament la ciberdelinqüència; mantenir el model de proximitat; l’atenció als col·lectius més vulnerables, com són els menors i la gent gran; continuar amb la lluita contra el narcotràfic i la criminalitat organitzada que l’envolta; mantenir la seguretat en l’àmbit rural; perseguir les persones multireincidents, i la reducció de la sinistralitat viària.
