El cotxe de línia

La Núria Castells, la nostra corresponsal a l’Alta Ribagorça, va publicar ahir la queixa de 16 de persones que esperaven el cotxe de línia al Pont de Suert i que es van haver de quedar a terra perquè ja anava ple. Em va recordar el que vaig veure el dia 9 de desembre anant de Balaguer a Barcelona quan el xofer de l’autocar, amb una educació exquisida, tot sigui dit, va baixar a Cervera per dir que qui no tingués bitllet comprat per internet ja no podria pujar perquè el cotxe també anava ple. Des del vidre estant hi vaig veure una bona colla de gent a Cervera i si l’oïda no em falla em penso que els va dir que s’haurien d’esperar fins a les nou del matí (llavors eren quarts de vuit pel cap baix) perquè vingués un altre autocar. Això de quedar-se sense viatjar en transport públic no és massa elegant. Ho he vist manta vegades i n’hem fet algunes notícies. Jo mateix, de molt més jove, m’hi havia trobat algun diumenge a Artesa de Segre. Anàvem a veure els padrins amb els pares i marxava amb l’Alsina de les cinc de la tarda cap a Balaguer per sortir una estona. Com que algunes vegades l’autocar ja baixava ple des de Ponts ja no podíem pujar. Jo podia dir als pares que em portessin però hi havia gent que no (com un home de la Sentiu que cada diumenge pujava a dinar a Artesa per veure el mercat i jugar una estona a cartes i no tenia cap més mitjà per tornar al poble). Aquell dia va venir un altre autocar al cap d’una hora i la lògica així ho indica. Més que res perquè els autos de línia són una concessió pública que dona el Govern i una empresa s’encarrega d’explotar-la. Ja sigui l’Alsina Graells (ara Alsa) o qualsevol altra firma autoritzada a fer-ho. En el cas que explicava la Núria Castells de l’Alta Ribagorça tenien preferència per pujar els qui havien fet reserva per internet. I jo pregunto… I la gent que no té internet? I els padrins que no tenen mòbils connectats a la xarxa i que tot just saben trucar? Estem parlant d’un altre cas de bretxa digital com la bancària? La lògica em diu que això s’hauria de fer d’una altra manera perquè tothom que esperi l’autobús a peu de parada ha de tenir la certesa de que podrà viatjar. I, si no, que es canviïn les regles de joc. Però deixar gent a terra no hauria de ser mai una opció.