El Consell d’Europa avisa que la comunitat gitana a Espanya “encara pateix una situació de desavantatge en l’educació, l’accés al món laboral i l’habitatge”. Així ho recullen les conclusions del comitè consultiu del Conveni Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals de l’organisme, que avalua el compliment dels compromisos assumits per l’Estat en virtut del tractat. L’informe admet que les autoritats espanyoles han demostrat un “ferm compromís” a l’hora de combatre la pobresa i millorar les condicions de vida del poble gitano, però lamenta que la seva participació en els afers públics “continua sent un problema”. Entre d’altres, l’organisme insta Espanya a posar fi a la segregació dels gitanos al sistema educatiu obligatori.
En les conclusions, el comitè consultiu del Consell d’Europa acull “satisfactòriament” l’aprovació de la llei integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació el 2022 i considera que el reconeixement de l'”antigitanisme” com un agreujant al Codi Penal ha sigut “un avenç essencial en la lluita contra la discriminació” del grup.
No obstant això, l’organisme apunta que els casos de discriminació que pateixen les persones gitanes “encara estan infradenunciats”. “El nombre de denúncies continua sent baix en comparació a la prevalença de les pràctiques discriminatòries a què s’enfronten, especialment en l’educació, l’àmbit laboral i l’habitatge”, assenyala l’informe.
És per això que el comitè demana a les autoritats espanyoles “que promoguin la conscienciació entre les comunitats gitanes sobre el mecanisme de reparació que ofereix la llei antidiscriminació”.
“Malgrat que la formació del personal policial i judicial en drets humans, normes contra la discriminació i sobre el delicte d’odi han donat resultats positius, el comitè considera que és necessari un enfocament institucional més eficaç a l’hora de detectar i respondre els delictes i discurs d’odi i la infradenúncia”, afegeixen.
Educació i violència de gènere, principals preocupacions
Entre les principals preocupacions que destaca el comitè consultiu del Consell d’Europa hi ha el “desavantatge” que la població gitana pateix en l’educació i, concretament, posen el punt de mira en el “problema complexa de la segregació escolar”.
Per aquest motiu, les conclusions demanen a l’Estat combatre aquest fenomen dins el sistema educatiu obligatori a través de “polítiques fermes i oferint els recursos necessaris”. En la mateixa línia, també reclamen mesures per reduir l’abandonament escolar primerenc i l’absentisme escolar entre els alumnes gitanos, així com garantir la continuïtat en l’educació, especialment en el pas de la primària a la secundària.
“L’educació intercultural i l’ensenyament de la història i la cultura gitana hauria d’incloure’s en els plans d’estudi i en els materials educatius en totes les comunitats autònomes”, demana el comitè consultiu.
D’altra banda, l’organisme apunta que la violència contra les nenes i dones gitanes continua sent un altre “àmbit preocupant”. Així, l’informe destaca la necessitat de tirar endavant “mecanismes eficaços per combatre els matrimonis primerencs i forçosos”. El comitè també demana “que es rebutgi i es declari nul·la qualsevol justificació judicial de la violència contra les dones i les nenes, inclosa l’evocació de circumstàncies atenuants basades en el context cultural, l’ètnia, “la raça” o la religió”.
Representació pública i habitatge
El comitè consultiu també recomana a les autoritats espanyoles “millorar i promoure” la representació de la comunitat en l’Administració General de l’Estat a través de “mesures positives específiques per aquestes persones en els procediments de selecció de personal”.
Així mateix, alerten que en la situació de l’habitatge dels gitanos “persisteix” l’infrahabitatge i demana “tractar” el fenomen mitjançant programes d’habitatge sostenible.
Finalment, l’organisme alerta dels problemes “específics” que afronten els gitanos no espanyols, que pateixen “nivells d’acceptació més baixos” que les persones gitanes espanyoles. “S’enfronten a reptes concrets que és necessari tractar, incloses les barreres d’idioma, la falta de documentació o l’accés limitat als serveis socials”.
