El successor del papa Francesc el decidiran els 135 cardenals que poden participar del conclave, els que tenen menys de 80 anys el dia que comenci l’elecció. De fet, un 80% dels candidats van ser escollits durant el pontificat de Francesc.
El conclave per escollir el successor de Jorge María Bergoglio començarà entre el 6 i l’11 de maig a la Capella Sixtina i les discussions donaran pas a tantes votacions com calgui fins a escollir un nom de consens per un mínim de dos terços dels cardenals. El Col·legi Cardenalici està format per 252 homes però només 135 (els que no arribin a 80 anys) podran votar i ser elegibles. Un 39% de la papables són europeus mentre que els asiàtics són els segons amb major presència (17%), per davant dels africans (13%), l’Amèrica del Sud (13%) i els d’Amèrica del Nord (12%). L’Amèrica central i Oceania representa només el 6% dels elegibles. Per països, Itàlia continua essent la nació que aportarà més papables, amb 17 del 135 candidats. EEUU són els segons, amb deu, i el Brasil tercer, amb set. El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, és l’únic elegible entre les diòcesis catalanes i un dels més grans, ja que ahir va fer 79 anys. El candidat més jove és Mykola Bychok, un prelat ucraïnès que exerceix a Austràlia i que va ser nomenat al desembre.
ESCRUTINI SECRET
Les votacions es fan per escrutini secret i ja es farà la primera la mateixa tarda que arranqui el conclave. Si l’elecció no té èxit en el primer escrutini se’n faran dos més cada matí i tarda en els dies successius fins que algú aconsegueixi com a mínim dues terceres parts dels vots. Si no hi ha consens durant tres dies de votacions el procés s’aturarà un dia i es reprendrà amb set votacions més, que donaran pas a un altre dia de descans i així successivament fins a quatre vegades. Si no es resol a partir de llavors seran elegibles només els dos candidats amb més vots en la darrera votació en què tothom podia ser papable. Quan un cardenal rebi prou suports, el primer del cardenal, per ordre i antiguitat, preguntarà a l’escollit si accepta ser Papa i després li preguntarà quin nom escollirà. Just després ja se’l considerarà summe pontífex i bisbe de Roma i el conclave es dissoldrà. Gràcies a una crema de paperetes i una sèrie de components químics, les votacions fallides s’anunciaran amb una columna de fum negra que sortirà de la Capella Sixtina per una ximeneia. Si hi ha Papa hi haurà una columna de fum blanca (‘fumata blanca’) i s’anunciarà al balcó de la basílica de Sant Pere amb la frase ‘Habemus Papam’. Les votacions són secretes, els papables no podran parlar amb membres aliens al conclave i saltar-s’ho, així com comprar vots, comporta l’excomunió.
