El comportament homosexual en mamífers no humans es dona amb més freqüència en espècies que interactuen dins d’un mateix grup i juga un paper important en el manteniment de les relacions socials i la mitigació dels conflictes.
Un estudi liderat pel Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) que publica Nature Communications ha analitzat l’evolució del comportament homosexual en mamífers.
La recerca, encapçalada per l’Estació Experimental de Zones Àrides (EEZA), suggereixen que el comportament sexual entre individus del mateix grup, prevalent en el cas dels primats, és un element important per a establir i mantenir els seus vincles.
Els comportaments homosexuals en mamífers no humans es defineixen operativament com a “comportaments transitoris que normalment es realitza en algun moment de la reproducció amb un membre del sexe oposat, però que, en el seu lloc, es dirigeix a membres del mateix sexe”, explica el CSIC.
Aquestes conductes han atret l’atenció de disciplines tan dispars com la sociologia, la psicologia, la zoolobiologia evolutiva o l’ecologia del comportament i atès que no contribueix directament a la reproducció, es considera un enigma evolutiu.
El comportament sexual entre individus del mateix sexe, que el practiquen amb similar prevalença mascles i femelles, és “una tendència comuna en els mamífers”, registrat fins ara en aproximadament el 5% de les espècies i el 50% de les famílies.
Les dades disponibles assenyalen que no es distribueix aleatòriament entre els llinatges de mamífers, sinó que tendeix a ser “particularment prevalent” en alguns casos, especialment en els primats, on s’ha observat en almenys 51 espècies, des de lèmurs fins a simis.
Mentre que en algunes espècies és una cosa incidental i només ocorre en situacions molt específiques, en aproximadament el 40% de les espècies el comportament homosexual és una activitat moderada o, fins i tot, freqüent durant l’època d’aparellament.
L’estudi ha detectat una “associació significativa”, en l’àmbit d’espècie, entre l’ocurrència de comportament sexual entre individus del mateix sexe i el comportament social, tant en mascles com en femelles, sent les espècies socials les que major probabilitat tenen d’exhibir aquest tipus d’interaccions.
Aquests resultats, indica l’estudi, donen suport a la hipòtesi que aquesta conducta sexual s’ha vist “afavorida evolutivament com una manera d’establir, mantenir i reforçar relacions socials que poden augmentar els vincles i l’aliança entre membres d’un mateix grup”.
La recerca suggereix que el comportament sexual entre individus del mateix sexe exhibit per mamífers no humans, més que “aberrant o maladaptiu, és una adaptació que juga un paper important en el manteniment de les relacions socials en tots dos sexes i la mitigació dels conflictes principalment entre mascles”, diu l’autor principal José María Gómez, de l’EEZA-CSIC.
Aquesta anàlisi comparativa filogenètica també ha trobat una relació entre aquesta conducta sexual i la violència intrasexual, en aquest cas només per a mascles.
Les espècies els mascles de les quals són més violents tenen major probabilitat que aquests exhibeixin aquest comportament sexual durant algun moment de la seva vida.
En la recerca van participar també la Universitat de Granada (UGR) i el Centre de Recerques sobre Desertificació (CIDE), un centre mixt entre el CSIC, la Universitat de València i la Generalitat Valenciana.
