L’Hospital Clínic de Barcelona ha realitzat en els darrers quatre anys 30 operacions per reconstruir el clítoris de dones que havien patit mutilació genital. El 2015 es va crear el circuit a través de la sanitat pública per intentar arribar a les dones residents a Catalunya que han patit un ablació, amb el Clínic com a hospital de referència per a tot Catalunya. El centre constata que les dones afectades tenen molt poca informació i per això ha fet treball amb les comunitats al territori en els darrers anys. Aquest és un dels motius que explica que les operacions pugessin el 2019, amb 13 intervencions. L’operació és relativament senzilla; dura poc més de mitja hora i requereix, com a màxim, 24 hores d’hospitalització.
Amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, el 6 de febrer, aquest dijous, el Clínic ha presentat les dades de l’activitat assistencial com a centre de referència a Catalunya per a la reconstrucció de clítoris de dones que han patit una ablació. Segons ha explicat aquest dimecres la doctora Mariona Rius, es calcula que 18.000 dones residents a Catalunya podrien patir mutilació genital femenina. Ara bé, és difícil aconseguir dades que ofereixin una radiografia detallada d’una realitat complexa i molt silenciada.
Després que el 2015 Salut creés el circuit per a la reconstrucció de clítoris a les dones residents a Catalunya, el Clínic ha fet 30 operacions, 13 de les quals l’any passat. El 2016, va operar 9 dones; 4, el 2017 i 4 més, el 2018. De moment aquest any, el Clínic ja ha fet dues operacions. La doctora Rius ha atribuït l’increment dels darrers mesos al treball que han fet per arribar a les comunitats de les dones afectades. En aquestes sessions, també han treballat per implicar el homes de les comunitats.
“Calculem que poden ser unes 18.000 dones afectades i amb quatre anys hem arribat a 30 d’elles. Estem treballant molt a nivell de territori i atenció primària amb xerrades de formació de formadors per arribar a aquestes comunitats; d’una banda, per fer prevenció, perquè no mutilin més nenes, i de l’altra, perquè les dones coneguin aquesta unitat”, ha afirmat la ginecòloga. “És un problema molt greu. I volem que sàpiguen que aquí les estem esperant”, ha subratllat el cap de Servei de Ginecologia, el doctor Francesc Carmona.
Senegal, Gàmbia i Guinea Conakry són els països d’origen de les pacients operades entre el 2016 i el 2019. A més de la falta d’informació, el centre ha constatat les dificultats socials i culturals de les dones afectades per seguir el procés assistencial. Així, 13 pacients, tot i ser derivades a l’hospital, no es van acabar presentant.
Algunes de les pacients no volen que la família sàpiga que s’han sotmès a una operació per reconstruir-se el clítoris i demanen que en l’informe d’alta no quedi especificat el motiu de l’ingrés, ha indicat la ginecòloga que les atén. Algunes dones s’esperen a la majoria d’edat per poder afrontar el procés soles.
Una cirurgia senzilla i acompanyament davant les seqüeles psicològiques
El Servei de Ginecologia del Clínic ha atès en aquests quatre anys dones d’arreu de Catalunya, derivades des dels centres d’atenció primària (CAPs). “En la primera visita, ens coneixem amb una petita entrevista perquè ens expliquen el motiu pel qual estan amb nosaltres, quin és el seu país d’origen, records associats amb aquest procés”, explica la doctora Rius.
“Després fem una exploració inicial bàsica per valorar quin tipus de mutilació tenen. Com que són tècniques que es fan en condicions bastant deplorables i amb utensilis moltes vegades no destinats a aquesta funció, mirem la cirurgia que els podem oferir depenent de la lesió”, ha afegit.
L’operació és senzilla i es podria fer sense ingrés després d’observació i control (cirurgia major ambulatòria) però com que moltes pacients són de fora de Barcelona passen la nit a l’hospital. Aquest procés es complementa amb la feina d’una ginecòloga experta en sexologia per fer sessions d’educació sexual a les dones que ho necessitin.
La mutilació genital causa molt dolor físic i psicològic, amb seqüeles ginecològiques que poden persistir en el temps. La mutilació modifica la sensibilitat sexual i té efectes negatius en l’estabilitat emocional de les dones i la qualitat de les relacions afectives i sexuals. En alguns casos, pot causar anorgàsmia.
També pot produir esterilitat i infertilitat; hemorràgies greus, problemes urinaris i infeccions i pot comportar complicacions en el part, com esquinços, fístules i patiment fetal i, fins i tot, la mort dels nounats i de les mares.
“A les altres dones, els diria que no tinguin por”
Khadijetou Sow, una de les dues dones que aquest any ha operat el Clínic per a la reconstrucció de clítoris, va conèixer que hi havia aquesta possibilitat després que, fa uns anys, els serveis socials s’oposessin que viatgés amb la filla a Mauritània, el seu país d’origen. Ella no entenia per què li impedien en un primer moment aquell viatge. Quan la van informar que temien que la filla fos mutilada, la seva resposta va ser clara, ha recordat: “Jo no faria això a la meva filla. Jo sóc una d’elles, a mi m’han fet això. Jo sóc la víctima”.
Sow ha explicat que el principi del procés va ser “dur” i difícil” perquè tenia “molta por”. No té parents a Catalunya i el suport de la seva cap va ser fonamental, ha agraït. Ara, està contenta per la decisió presa. “Estic bé. A les altres dones com jo que són víctimes, els diria que no tinguin por, perquè el problema té una solució”, ha expressat.
La mutilació genital femenina al món
La mutilació genital femenina (MGF) comprèn aquells procediments que, de forma intencional i per motius que no són mèdics, alteren o lesionen els òrgans genitals femenins. La MGF perpetua la desigualtat i discriminacions de gènere i afecta seriosament la salut i el benestar de les nenes i les dones.
Segons dades de les Nacions Unides. es calcula que hi ha entre 100 i 140 milions de nenes i dones mutilades al món. Segons les últimes dades del mapa de la mutilació genital femenina de la Fundació Wassu-UAB, a l’Estat hi ha prop de 70.000 dones que provenen de països on es practica la MGF, un 5,2% més que el 2012. D’aquestes, 18.396 són menors de 14 anys, una xifra que ha disminuït lleugerament, un 0,35%, en els últims quatre anys.
La mutilació genital femenina es practica principalment en 28 països de l’Àfrica subsahariana i, també, a parts de l’Orient Mitjà i Àsia (Iemen, Oman, nord d’Iraq, certes regions de l’Índia, Malàsia i Indonèsia, entre d’altres). Tot i això, pels fluxos migratoris, també es poden trobar casos a països d’Europa, Austràlia o als Estats Units, entre altres.
