Ja som al juliol, el primer mes de la segona meitat de l’any, que ens du la calor –enguany sembla que s’està comportant– i les esperades vacances (no és obligatori acompanyar-les sempre de l’adjectiu ‘merescudes’). Per als amants de l’esport, porta també el millor del tennis i el ciclisme: Wimbledon i el Tour –que tantes migdiades ajuda a culminar– i aquest any, a més, el campionat europeu de futbol. Però el setè mes de l’any porta més coses. Políticament, dos països clau al món celebren la seva festa nacional: Estats Units i França, el futur dels quals està envoltat d’una preocupant incertesa. Tal dia com avui del 1776, les colònies britàniques van acordar separar-se de Gran Bretanya i formar un país nou, que, de moment, és el més poderós del món i que es troba en l’any on haurà d’escollir president. I aquí rau el desencís perquè els dos candidats deixen molt que desitjar: un amb signes de senilitat i l’altre un populista ultraliberal capaç de qualsevol animalada. I pel que fa als nostres veïns del nord –el dia 14 és la seva festa–, es troben en ple procés electoral i de moment l’avantatge és per la ultradreta, amb la qual cosa som davant de mals auguris i caldrà confiar que torni el seny a aquest món en decadència. Mentre, haurem d’intentar gaudir de les vacances –merescudes o no–, de l’esport i de les migdiades. El circ d’aquest juliol està servit.