El conseller delegat de la companyia de repartiment a domicili Glovo, Òscar Pierre, ha assegurat aquest dimarts al jutjat que l’investiga per un delicte contra els drets dels treballadors que la decisió que els riders passin de ser autònoms a assalariats, anunciada aquest dilluns, pot semblar una “estratègia de defensa”, però és una simple “coincidència en el temps”. Segons fonts jurídiques, Pierre ha defensat el model de contractació d’autònoms, però ha al·legat que no vol seguir mantenint “conflictes” jurídics, laborals, legals i administratius amb els sindicats i amb l’administració. La declaració de Pierre, que només ha respost a la fiscalia i la seva defensa, ha durat al voltant d’un quart d’hora.
El CEO de la plataforma ha al·legat que la companyia ja ha anat fent “evolucionar” la relació laboral amb els seus missatgers arran de sentències prèvies, i sempre ha complert la legalitat. No obstant, segons fonts jurídiques, a preguntes de la seva defensa, ha dit que el canvi laboral anunciat aquest dilluns no és una estratègia de defensa, sinó que simplement ha coincidit en el temps amb la seva declaració al jutjat.
Raúl Maíllo, advocat de la CGT que actua com a acusació particular en nom de dos riders, ha recordat que encara que ara Glovo contracti tots els falsos autònoms, els delictes ja s’haurien comès. En tot cas, ha dit que si la defensa vol presentar aquest canvi com una possible reparació i tenir un atenuant, també hauria de reconèixer els fets com a delictius, cosa que és “complexa”. Maíllo ha dit que “qualsevol pas per laboralitzar i afiançar drets és un triomf per als treballadors del sector davant d’un model de precarització”.
Explicacions de la defensa
Pierre no ha volgut fer declaracions als periodistes que l’esperaven a la porta de la Ciutat de la Justícia, però la seva defensa ha fet un comunicat on assegura que de les diverses declaracions al jutjat dels riders ha quedat “evidenciat” que el model de relació laboral va canviar arran d’una sentència del Tribunal Suprem el 2020 i de l’aprovació de l’anomenada ‘llei rider’ el 2021. Així mateix, s’ha ajustat als requeriments judicials i d’Inspecció de Treball en tot moment, al·lega Pierre. De fet, diu que la querella es basa en l’anterior model, i no pas en l’actual, vigent des d’agost del 2021.
En la seva declaració, Pierre ha recordat que del 2014, quan es va crear l’empresa, fins al 2018 Inspecció de Treball mai va posar cap pega a la relació amb els missatgers i la seva condició d’autònoms. Quan Inspecció de Treball “canvia de criteri” i passa a entendre la relació com una relació laboral, Glovo intenta “configurar una estructura de relació per tal de no presentar els elements de laboralitat, i va canviar dos cops el model. En aquest punt, Pierre assegura que aquests dos nous models han fet que Inspecció de Treball i els tribunals les considerin relacions d’autònoms reals i, per tant, donen la raó a l’empresa.
Querella de la fiscalia
La primavera passada la fiscalia va presentar una querella contra Pierre pel seu model de contractació d’autònoms, que fa anys que està judicialitzat però en la via laboral. En el seu escrit el ministeri públic recordava les diferents sentències contra la companyia per considerar que aquest tipus de relació laboral és fraudulenta, principalment la sentència del Tribunal Suprem que obligava la firma a contractar els treballadors. A la denúncia, la fiscalia lamentava que malgrat els diversos requeriments –en recollia d’organismes d’Inspecció Laboral de diversos punts de l’Estat– l’empresa continua mantenint una relació laboral que constitueix un delicte contra els drets dels treballadors. Des d’aleshores, han declarat al jutjat diversos riders.
A l’escrit la fiscalia considerava “inqüestionable” que els treballadors de Glovo han continuat fent les tasques de repartiment “en les mateixes condicions” que abans de les sentències, “sense que se’ls hagi reconegut la condició de treballadors per compte aliè”.
Alhora subratllava que els riders no tenen “una organització de treball pròpia”, atès que presten els seus serveis “dins la implementada per l’empresa Glovo, la qual dirigeix i organitza les seves tasques diàries a través de la plataforma digital d’obligada utilització, on es determina la forma i el preu del servei de recollida i entrega de productes, i s’estableix un sistema de control del procés productiu per mitjà de la gestió algorítmica del servei”.
El grup manté un pols amb el Ministeri de Treball i podria enfrontar-se a una forquilla de multes des dels 260 als 430 milions d’euros per incompliment de la normativa, segons la memòria anual de l’exercici 2023 de Delibery Hero, el gegant alemany propietari de Glovo. De fet, l’informe posa en dubte la viabilitat de Glovo per fer front al pagament de quotes i sancions a la Seguretat Social.
Precisament aquest dilluns Glovo ha anunciat que els repartidors de la plataforma passaran a forma part de la plantilla a l’Estat. En un comunicat un dia abans de la declaració al jutjat del seu conseller delegat, la plataforma tecnològica de repartiment a domicili explica que “impulsa un nou model laboral” que permetrà “l’operativa amb repartidors laborals” a les més de 900 ciutats on opera i a totes les verticals de l’aplicació, detalla. La firma catalana justifica la mesura pel “ferm compromís” i el foment de “l’economia digital” a l’estat espanyol. Per aconseguir-ho, Glovo pretén iniciar “una taula de diàleg” amb els agents socials per dotar “de totes les garanties al procés” i que el canvi contractual es faci “amb consens”.
La tecnològica remarca que el nou model conservarà “en tot moment” l’experiència de l’usuari i dels restaurants que col·laboren amb Glovo. La firma, fundada a Barcelona, sosté que “està preparada” perquè el servei es desenvolupi com fins ara, “mantenint mètriques tan rellevants com els temps de lliurament o la disponibilitat de repartidors en qualsevol moment del dia, entre d’altres”.
D’altra banda, la companyia de repartiment a domicili concreta que les negociacions amb els agents socials “estaran obertes” a la resta d’operadors del sector i els convida a dur a terme “processos de transició similars i sumar-se als acords assolits”.
