La Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (CGRCU) ha aprovat per unanimitat aquest dijous en sessió plenària presentar les al·legacions a la proposta de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) sobre la proposta de reduir un 15’5% la dotació d’aigua de la infraestructura en el marc del Pla Hidrològic de l’Ebre per al cicle 2028-2033. Els regants rebutgen “frontalment” la proposta perquè consideren que “no reflecteix la realitat productiva ni les necessitats hídriques actuals del territori” i justifiquen la seva posició amb un estudi l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) que conclou que la dotació vigent és insuficient per garantir una producció plena a curt i a mitjà termini.
La proposta de la CHE suposa una reducció en la dotació del sistema dels Canals d’Urgell, que passaria de 9.000 metres cúbics per hectàrea l’any als 7.604.
Segons l’estudi, les necessitats brutes de reg a peu de parcel·la l’any 2022, l’últim abans de la sequera extrema, són de 9.194 metres cúbics per hectàrea l’any. Si a la xifra se li afegeixen les pèrdues per transport i distribució estimades en un 15% amb el sistema actual, la dotació requerida és de 10.816 metres cúbics per hectàrea l’any. Per això, el document conclou que la dotació actual, de 9.000 metres cúbics per hectàrea l’any, és insuficient per garantir una producció plena.
A mitjà termini, en un horitzó 2040 i amb un sistema de reg modernitzat, les necessitats serien d’entre 7.334 i 7.969 metres cúbics per hectàrea l’any. Amb l’efecte negatiu del canvi climàtic –un increment del 11,2% en la demanda hídrica segons l’IRTA–, les xifres s’enfilarien fins als 8.155 o 8.861 metres cúbics per hectàrea l’any. En aquest sentit, les dades desmenteixen que la modernització, per si sola, justifica una retallada dràstica i immediata de la dotació, tal com proposa la CHE.
Les al·legacions també aprofundeixen en aspectes metodològics i qüestionen els criteris emprats en l’estudi elaborat per la CHE, el qual ha estat objecte de crítiques per part de diverses entitats, com el Partenariado del Agua del Ebro. Aquestes entitats denuncien l’ús de criteris que tendeixen a reduir les dotacions de manera artificial i injustificada, sense tenir en compte el tipus de cultius o l’eficiència real dels sistemes de reg.
La CGRCU denuncia que es pretén aplicar criteris homogenis de reducció a totes les comunitats de regants, sense distingir entre les que han modernitzat el sistema de reg i les que no.
Per tot plegat, els regants consideren que “no té sentit” planificar amb una dotació inferior a l’actual, ja que no es cobreixen les necessitats reals de la zona. Les al·legacions conclouen que la planificació hidrològica per al període 2028-2033 ha de mantenir “com a mínim” la dotació actual i que qualsevol reducció basada en hipòtesis no contrastades o generalitzacions metodològiques pot tenir un efecte devastador sobre la producció agrària, l’economia rural i la viabilitat del territori.
