Matar amb premeditació i traïdoria és assassinar. Un acte de maldat, covardia i crueltat extremes. L’enverinament de l’os Cachou, tractat al Sense Ficció, de TV3, n’és un exemple. La població d’ossos pirinenca i la resta de fauna han patit des de sempre la persecució i l’extermini per raons espúries, ignorància i malícia. Els seus pitjors adversaris han estat els cacics, els que exerceixen un control sobre els assumptes polítics o socials en certes zones rurals. Són persones acomodades a qui els ossos no perjudiquen gens, però sobre els quals troben el cap de turc perfecte per desplegar el seu poder. A la Val d’Aran, el caciquisme va aconseguir que la gestió dels ossos recaigués sobre aquells que desitjaven la seua mort. On hi ha ossos no es poden fer pistes d’esquí ni urbanitzacions. També fan incrementar el control sobre caçadors i furtius, i obliguen a anar més al darrere del bestiar. Per això no volen ossos. Ara bé, les subvencions i els llocs de treball que obtenen per tenir-ne sí que els accepten. Astúries té deu vegades més ossos i molts llops i ramats per les muntanyes. Esperem que el judici per l’execució del Cachou comenci i que els culpables, que no seran tots els que són, rebin el càstig que mereixen.
Sessió: No iniciada
