Dos anys de la guerra d’Ucraïna, dos anys sense el nostre estimadíssim gat Scott. Dies que sempre recordarem amb tristesa, que la memòria guarda en el dol, llocs on el cor passa cada dia a poc a poc. Aniversaris tristos, tot passa i tot queda. Potser perquè hi ha èpoques en què sents més el buit, algunes notícies et commouen més. El tren dels enamorats de Kramatorsk, l’homenatge al Quico de Vallvidrera i la mort de la Carol del Raval em van colpir la setmana passada. A l’estació de tren arriben i marxen els soldats ucraïnesos i es troben amb les seves parelles per passar amb elles dos dies. El Quico és un conductor de bus que s’ha jubilat i els usuaris de la línia 118 de Vallvidrera li van fer un comiat sorpresa d’agraïment. La Carol del Raval era una venedora de cupons que va morir atropellada mentre feia la ronda diària per alimentar les colònies felines. El enamorats en guerra que viuen separats, els viatgers agraïts amb el seu conductor, els gats del carrer que queden més orfes… I per reblar el buit, l’incendi de València on han mort 10 persones, 48 gossos i 36 gats. Un buit encara més gran per als que han sobreviscut i ho han perdut tot, excepte la vida. Scott, fins i tot mort, ens mantens vius en el buit.
Sessió: No iniciada
