Vaig passejar amb barca de rems per l’estany dels Camps Elisis que va projectar l’any 1947 Lluís Domènech i Torres, net de Lluís Domènech i Montaner, un dels pares del modernisme amb Gaudí i Puig i Cadafalch, autor del Palau de la Música i de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. A l’estany dels Camp Elisis s’hi podia pescar i contemplar les espècies d’aus que hi niuaven. Una barana balustrada donava senyoriu a l’entorn. Era un lloc selecte d’esbarjo. L’any 1964 es va decidir enderrocar l’estany per construir el Palau de Vidre per acollir els pavellons de fruita de la Fira de Sant Miquel. Al Palau de Vidre hi he participat en congressos, en premis literaris, en concerts, i també hi he fet curses de cars i hi he jugat a bàsquet amb el Sícoris Club. El Palau de Vidre va ser projectat els anys 1964-1965 per l’enginyer i arquitecte lleidatà Josep Maria Cots Massana. El singular pavelló és un dels pocs exemples del denominat brutalisme civil, un moviment arquitectònic inspirat en principi en treballs del famós arquitecte suís La Corbusier. Els materials que predominen són el ciment i el formigó, que no s’amaguen, sinó que són el principal element expressiu de l’edifici. Quan va començar a perdre utilitat per a la Fira es va plantejar l’enderroc de l’edifici, com anys enrere vam fer amb l’estany dels Camps Elisis. Afortunadament, no ha estat així. El Palau de Vidre tindrà nova vida com a hotel d’entitats i altres serveis municipals i demostra que rehabilitar és molt millor que enderrocar. El brutalisme ha vençut la brutalitat.
Sessió: No iniciada
