El braç de gitano, en totes les seves variants, ha estat triat Postres Emblemàtiques de Catalunya per a commemorar que la comunitat catalana és Regió Mundial de la Gastronomia 2025.
El Gremi de Pastisseria de Barcelona, el Gremi de Pastissers de Girona, el Gremi de Pastisseria de Lleida i el Gremi d’Artesans Pastissers de les Comarques de Tarragona han seleccionat el popular pastís tradicional per ser “un producte representatiu de la pastisseria d’obrador, fruit d’un ofici artesà, elaborat amb ingredients naturals i de proximitat, i amb una tècnica originalment catalana”. A més, la tradició de comprar aquestes postres els diumenges o amb motiu de qualsevol celebració quotidiana està molt arrelada en la cultura popular del país, han valorat els diferents gremis.
Els presidents dels quatre gremis han presentat aquest dijous la iniciativa a l’Escola de Pastisseria del Gremi i Museu de la Xocolata de Barcelona.
En nom dels quatre gremis catalans, Miquel A. Zaguirre, president del Gremi de Pastisseria de Barcelona, ha reivindicat la pastisseria com a part essencial de la gastronomia catalana i del teixit comercial: “la cultura pastissera, amb una àmplia varietat de productes i elaboracions, està fortament lligada a la nostra identitat i tradició, tant a través dels hàbits gastronòmics com de la xarxa del comerç de proximitat”.
Zaguirre ha recordat que “el braç de gitano artesà és un clàssic en les llars catalanes des de fa diverses generacions i simbolitza a la perfecció el nostre gran patrimoni pastisser“.
Durant la presentació, Lluïsa Estrada, professora de l’Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona (EPGB), ha explicat l’elaboració de la versió 2025 del braç de gitano de crema cremada proposada pel Gremi de Pastisseria de Barcelona: amb farina, llet, ous i sucre.
Les primeres referències al braç de gitano es troben en receptaris i articles de premsa de la dècada de 1920, però l’origen d’aquest pastís i la seva nomenclatura és probablement anterior.
Segons una de les teories més populars, en el segle XIX els calderers gitanos que es dedicaven a reparar o vendre utensilis en les pastisseries de Barcelona, rebien com a obsequi retallades sobrants de planxes de bescuit que s’enrotllaven amb crema o nata, i que s’emportaven sota el braç.
La historiadora Marta Manzanares, investigadora Ramón y Cajal en la Universitat Autònoma de Madrid especialitzada en història cultural de l’alimentació, les dones i els gremis, ha comentat que a pesar que aquesta explicació no té prou rigor històric, se sap que fa dos segles “per a l’elaboració de confits i confitures era essencial treballar amb peroles i cassoles de coure, fet que contaria el vincle o la necessitat que tenien els pastissers de comptar amb els calderers per a reparar i brunyir els seus utensilis”.
A més, afegeix, era una pràctica secular recompensar els serveis de treballadors externs no sols amb diners, sinó també amb dolços, especialment en dates festives.
Al llarg de 2025, les pastisseries catalanes agremiades que ho desitgin donaran un protagonisme destacat a les diferents versions d’aquesta especialitat en els seus establiments (farciments de crema, nata o tòfona).
La iniciativa compta amb el vistiplau de l’associació Veus Gitanes, que considera positiu reivindicar el vincle de la nomenclatura i l’origen de les Postres Emblemàtiques de Catalunya 2025 amb el poble gitano.
