La crisi oberta els últims dies entre el Departament de Justícia i els funcionaris de presons després de l’assassinat de la cuinera del centre penitenciari Mas d’Enric, al Catllar (Tarragona), a mans presumptament d’un pres que es va suïcidar, és un conflicte que ve des de lluny.
En els últims mesos, ha anat in crescendo el malestar i el descontentament dels funcionaris de presons amb les polítiques penitenciàries implementades per l’actual cúpula de Justícia, que consideren massa laxes, sobretot en matèria de seguretat, i pel nombre d’efectius de la plantilla actual, que titllen de deficitària.
Unes acusacions que rebat la conselleria, que addueix que és imminent la incorporació de centenars de treballadors per a ampliar la plantilla penitenciària i reforçar la seva seguretat sense renunciar al model de reinserció, en el qual el funcionariat no exerceixi de solo de vigilant sinó que acompanyi als reclusos en la seva rehabilitació.
L’assassinat de la cuinera de Mas d’Enric ha estat així només el detonant d’un conflicte que porta temps enquistat, fins i tot anys. Aquestes són les claus:
Agressions a funcionaris
Els sindicats de presons han denunciat des de fa temps un augment de les agressions als funcionaris dels centres penitenciaris i que aquestes són cada vegada més violentes, a causa d’un canvi en el perfil de la població reclusa, sobretot, per un major percentatge de presos amb patologies mentals o empresonats per delictes violents, la qual cosa fa que les seves conductes siguin “impredictibles”.
Precisament, el mateix dia que va ser assassinada la cuinera de Mas d’Enric, quatre funcionaris de la presó de Quatre Camins (Barcelona) van ser agredits per un pres en el Departament d’Atenció Especialitzada (DAE) d’aquesta presó: un va haver de ser evacuat en ambulància a la mútua amb una forta contusió en un ull i en una galta després de rebre un cop de puny, mentre que els altres dos van requerir assistència sanitària del mateix centre.
Segons les dades facilitades pels sindicats de presons a EFE, en el 2023 va haver-hi 105 agressions greus i 477 lleus, la qual cosa sumen un total de 582, a les quals cal afegir 567 agressions sense lesió, amb el que la xifra total seria de 1149 incidents durant l’any passat.
Aquestes xifres, segons els sindicats, contracten amb les de l’any 2016, quan -segons les seves dades- va haver-hi 30 agressions greus i 121 lleus, i amb les dels anys posteriors, en les quals el nombre d’agressions ha anat progressivament en augment.
No obstant això, el Departament de Justícia rebaixa aquesta xifra de 2023 a un total de 577 agressions, de les quals, 80 van ser greus, és a dir, van requerir baixa laboral, 174 van ser lleus, i no van cursar baixa, mentre que 323 no van provocar lesions, segons fonts de la conselleria.
En les xifres facilitades per Justícia, que són inferiors a les recollides pels sindicats, sí que es constata en tot cas un augment de les agressions. Així, en 2017, segons la conselleria, va haver-hi un total de 202, de les quals 31 van ser greus, 69 lleus i 102 no van causar lesions.
Per a millorar la seguretat en els centres, la conselleria ha incorporat aquest primer trimestre de 2024 a 111 professionals especialitzats per a intervenir en casos violents en les presons, mitjançant un programa temporal que compta amb un pressupost de 20 milions d’euros, i la intenció de Justícia després de la crisi deslligada aquests últims dies és que passi a ser estructural.
Aquests 111 professionals formen part d’un programa l’objectiu del qual és, d’una banda, la prevenció de suïcidis dels presos i de conductes autolesives i, per un altre, la prevenció, el control i la gestió de conflictes a l’interior de les presons.
A més, i com un gest per a intentar acostar posicions amb els sindicats, el departament de Justícia va anunciar ahir una bateria de propostes, com la incorporació de 185 nous efectius d’intervenció davant interns amb comportaments pertorbadors, així com reforçar els tallers i serveis del Centre per a la Reinserció (CIRE) amb personal de règim interior.
No obstant això, per als sindicats, aquestes mesures no garanteixen la integritat física dels funcionaris de presons ni una reducció de les agressions, ja que bona part d’aquests nous efectius són professionals de l’àmbit sanitari i no de matèria d'”estricta vigilància”, que és “molt necessària”.
A tall d’exemple, indiquen que dels 111 nous professionals especialitzats que s’acaben d’incorporar 80 pertanyen àmbit sanitari i no al de vigilància i, que a més, aquests 80 han de distribuir-se en els tretze centres penitenciaris per a cobrir els tres torns diaris.
Seguretat
Segons els sindicats de presons, amb l’actual política penitenciària s’ha limitat l’ús de les contencions mecàniques per a controlar als presos davant episodis de conductes violentes, i se’ls impedeix a més utilitzar aerosols, la qual cosa posa en “risc” la vida dels treballadors de les presons.
Per això, veuen insuficient la incorporació d’aquests professionals destinats a garantir la convivència a l’interior de les presons, i creuen imprescindible canviar el protocol actual, que titllen de lax, per a la reducció de presos violents.
Els sindicats reivindiquen que es puguin fer servir els aerosols com, asseguren, preveu el reglament penitenciari i que en casos d’alteració greu del règim intern els funcionaris puguin utilitzar la contenció mecànica sense esperar el vistiplau del cap de servei, per a poder frenar de manera immediata actituds violentes.
Augment de plantilla
Per als sindicats de presons, la plantilla actual és clarament insuficient i, a més, està envellida, ja que la mitjana dels funcionaris de presons és de 54 anys, i xifren en 1.400 treballadors el personal necessari per al bon funcionament dels centres penitenciaris.
Sobretot, demanen que s’incrementi la plantilla en l’àrea de rehabilitació i en el règim interior, integrada en aquests moments per 600 i 3.500 treballadors respectivament, encara que també reclamen més personal en l’àrea d’administració, en la qual hi ha ara uns 300 empleats.
El departament de Justícia va aprovar fa dues setmanes, en la reunió del Govern, augmentar la plantilla penitenciària amb 407 nous efectius, en un procés pendent d’acordar la planificació, la selecció i la formació i que es podria fer abans que acabi aquesta legislatura.
Aquests 407 efectius se sumarien als 111 professionals especialitzats que permetran millorar la convivència i l’atenció als interns i als 185 nous efectius d’intervenció davant interns amb comportaments pertorbadors, que va anunciar ahir el departament de Justícia, la qual cosa suposaria ampliar la plantilla amb un total de més de 700 nous treballadors.
Segons els sindicats, la incorporació d’aquests 407 efectius “no és una novetat”, ja que és una mesura acordada amb el departament de Justícia al març de l’any passat.
Agent de l’autoritat
Els sindicats denuncien una “falta d’autoritat” en el si de les presons, per la qual cosa demanen que els funcionaris dels centres penitenciaris de Catalunya puguin ser considerats agent de l’autoritat, però la Generalitat al·lega que és una competència estatal.
En aquest àmbit, i com un exemple més de la pèrdua d’autoritat del col·lectiu de funcionaris de presons, els sindicats denuncien entre altres coses una reducció dràstica del número de registre a interns i en les cel·les, per falta de “personal i de temps”.
No obstant això, el departament de Justícia ha rebatut aquest fet i ha xifrat en 101.163 els registres realitzats a interns i cel·les a les presons catalanes en 2023, dels quals tan sols en el 5% es van detectar material no autoritzat com a drogues, mòbils i els anomenats “pintxos”, armes de fabricació artesanal.
Els sindicats consideren “qüestionada” la seva autoritat enfront dels reclusos, que ha anat minvant en els últims anys, de manera que els interns “actuen en conseqüència”: Quan un pres agredeix a un funcionari, torna al mateix mòdul en el qual s’ha produït l’agressió, trobant-se amb el treballador al qual ha agredit, la qual cosa tensa encara més la situació, expliquen fonts sindicals a tall d’exemple.
Amand Calderó, qüestionat pels sindicats
Amand Calderó, responsable de Presons de la Generalitat des de 2016 amb l’excepció de l’etapa de Lorda Ciuró (Junts) al capdavant de la conselleria (2021-2022), fa anys que està en el punt de mira dels sindicats de funcionaris pel seu model de gestió de les presons.
Des de l’inici del seu mandat, amb l’exconseller d’ERC Carles Mundó, va aprovar la instal·lació de càmeres de videovigilància en els punts foscos dels recintes i formació en drets humans per als funcionaris, va limitar les contencions mecàniques, va impulsar un programa per a la prevenció de suïcidis i va potenciar el tercer grau entre els interns.
