4-2 després d’haver jugat amb tres rivals d’Eurolliga i a la pista d’un Joventut on sembla que pocs hi guanyaran. De les quatre victòries, una a la pista d’un Eurolliga com el Barça i ahir davant un altre rival de la màxima competició continental com el Baskonia. El club va fer una important aposta econòmica per millorar l’equip el passat estiu i Gerard Encuentra ha tocat la tecla per tenir llicència per somiar.
Tot i que la lliga tot just fa mes i mig que començat, aquest Hiopos desprèn molt bones sensacions. Amb només un partit a la setmana, el cos tècnic té moltes hores per treballar els plans de partit i es nota. Ahir, el parany de defenses en zona que va plantejar davant un rival que venia de guanyar quatre partits seguits va ser per ensenyar a les escoles de bàsquet i va significar el principi de la fi pel Baskonia.
Però, clar, per guanyar no n’hi ha prou amb defensar bé. Cal estar fi també en atac, i ahir la primera part del Hiopos va ser per emmarcar.
Tot i un inici dubitatiu amb algunes males decisions, un triple de Batemon va descorxar l’ampolla de les essències d’un equip que quan entra en ratxa és imparable per a molts, inclosos els vitorians.
Mikel Sanz, recuperat per la causa i responent com sempre als minuts que li dona Gerard, siguin dos o siguin 20 com ahir, endollava un altre triple que provocava el temps mort de Galbiati (14-5, m. 5). L’equip, abraonat per un Barris que va rebre Villar dempeus i amb una ovació de gairebé un minut abans de començar a bullir, jugava un bàsquet impecable. Ofegant Baskonia amb les seves alternatives defensives i amb un encert gairebé infal·lible (6/7 en tirs de 2 i 4/7 en triples). Tot i perdre la lluita pel rebot, el primer quart acabava amb un 28-11 que provocava el deliri de l’afició.
En el segon s’esperava la reacció visitant, però poc o res va canviar. Simmons, en dues ocasions, i Diakite trencaven la mala ratxa del perímetre de Baskonia, però aleshores entrava en acció Krutwik per sumar sis punts de manera gairebé consecutiva gràcies a les continuacions amb Paulí. A 5’06” pel descans, el marcador era de 36-17 i Galbiati tornava a aturar el partit.
Un triple d’Agada donava pas a la màxima diferència als d’Encuentra amb un +21 (41-20). Baskonia estava contra les cordes i només anotava des de la personal o aprofitant les segones, i fins i tot terceres, opcions que li donava el seu domini en el rebot. Però el Hiopos era un equip coral que passava per sobre del rival com una apiconadora, arribant al descans amb un 49-28 gràcies al seu 70% d’encert en els tirs de dos i el 45% en triples.
L’inici del tercer quart podia ser determinant pel desenllaç del partit. I així ho va semblar quan un triple de Jiménez i un tir lliure de Zoriks donaven la màxima diferència als d’Encuentra amb un 62-33. Quedaven 15 minuts de partit i Galbiati tornava a demanar temps mort. Baskonia agonitzava i Hiopos s’agradava. Però aquí tot va canviar.
El descens en el percentatge d’encert de l’equip, algunes errades en intentar jugar més bonic del que tocava i la previsible reacció visitant van fer que comencés l’operació remuntada. Un triple de Diakite i un altre, quines coses, de Villar maquillaven el marcador fins al 66-47 del final d’aquest període.
El partit estava en mans del Hiopos, però tocava tancar-lo. Baskonia, amb uns percentatges d’encert impropis d’un equip d’Eurolliga, va començar a trobar els punts del perímetre gràcies a Nowell i els visitants van començar a creure a cop de triple. Un 2-7 de sortida provocava el temps mort local amb tot just un minut i vint segons jugats. Nowell situava Baskonia 10, una diferència impensable feia cinc minuts, a 6’50” del final, però apareixia Batemon per respondre també des de la llarga distància.
Luwawu-Cabarrot, molt gris fins aquell moment, feia el quart dels set triples que va anotar Baskonia en el darrer quart per baixar per primer cop dels deu punts (76-68, m. 36). El deliri que s’havia viscut fins aquell moment va donar pas a alguns silencis al Barris. Encuentra ho va veure i es va aixecar demanant la resposta del sisè jugador.
Arribava l’hora de la veritat. La dels valents. La dels cracks. I aquí el tècnic lleidatà té enguany a dues peces que valen tots els euros que tenen, i no són pocs, en els seus contractes. James Batemon es va ficar l’equip a l’esquena en atac ben secundat per Ejim. Tot i que dos triples de Luwawu-Cabarrot van deixar el 84-80 quan faltaven cinc segons, ja era tard.
El Hiopos Lleida l’havia fet ben grossa. Llicència per somiar.
