El Barça va aconseguir el passi a la final de la Supercopa d’Espanya, on barallarà pel títol contra el Llevant, després de demostrar una vegada més que està un graó per sobre del Reial Madrid, amb qui augmenta el seu ple de “Clàssics” bestiars i al qual aquesta vegada ja havia deixat fora de combat al cap de quaranta minuts.
En aquells dies vencien les blaugrana per 3-0 després d’una miqueta de penal de Mariona Caldentey, comès sobre ella mateixa per Ivana Andrés. Va ser una altra estocada més per a un rival que havia començat a veure ja tot costa amunt en encaixar un parell de punts en tot just tres minuts, abans del primer quart d’hora.
La mateixa Caldentey va obrir el compte en treure profit d’un esfèric sense amo posterior a un servei de cantonada que va pentinar en el primer pal Patri Guijarro i que no va encertar a refusar la defensa. I Salma Paralluelo poc després va ampliar la renda quan va rebre una passada d’Ona Batlle dins de l’àrea, es va donar la mitjana tornada, va fer fallida a Kathellen i va definir amb l’exterior del peu.
Prèviament, el Reial Madrid, que havia sortit valent, va provar sort amb un tir d’Olga Carmona al lateral de la xarxa. I després va tenir opcions de retallar distàncies, sobretot en un altre colpejo de Carmona que va treure sota els pals Lucy Bronze.
D’haver encertat en alguna d’aquestes oportunitats podia haver alterat el guió. Però no ho va fer i no va haver-hi perdó per part d’un Barcelona que pesi a la baixada que va experimentar després del 2-0 va acabar per manejar l’esfèric al seu antull. De fet va estar prop de fer el quart abans de l’intermedi amb un tir de Batlle que es va estavellar contra el travesser.
En aquest context la segona meitat pintava a tràmit. No obstant això, no va baixar el pistó el conjunt blaugrana en l’inici, voltant de nou la porteria de Missa. La canària va haver d’intervenir amb una bona parada per a negar-li el gol a Aitana Bonmatí en un mà a mà, però no va poder evitar instants més tard el doblet de Paralluelo, aprofitant aquesta vegada una gran assistència en profunditat des de la dreta de Caroline Graham Hansen.
Va començar llavors el Barcelona a pensar en la final i va canviar de cop a Paralluelo, Parets i Caldentey. No es va ressentir malgrat això el seu domini davant un contrari noquejat al qual li costava embastar un atac perillós i que va encaixar un gol més de Patri Guijarro, anul·lat per un fora de joc previ.
