El Barça va superar al Brann noruec per 3-1 i va aconseguir, així, el passi a la seva setena semifinal de Lliga de Campions- la sisena consecutiva- en la qual es veurà les cares amb el Chelsea, el 20 d’abril a casa i el 27 a Londres.
Els ulls del fortí culer brillaven amb il·lusió, amb impaciència; el Barça se sabia a un pas d’una nova semifinal i podia fer-lo a casa, i no va defraudar. No obstant això, en un guió molt semblant al de l’anada, el combinat de Martin Peter Ho va aconseguir inquietar al campió d’Europa, i les noruegues van materialitzar l’ocasió més clara que van tenir davant d’un Barça que va perdonar en excés.
Els gols d’Aitana Bonmatí, Fridolina Rolfö i Patri Guijarro van posar la bretxa a uns quarts de final en els quals el Barça va obtenir un 5-2 de global i en el qual, malgrat que es va continuar proposant com el favorit per a revalidar el títol europeu, també va rebre la seva dosi de sofriment.
Giráldez va alinear un onze una cosa atípica en un partit on els aficionats del club noruec es van fer sentir. L’equip de Martin Peter Ho va notar sens dubte la calor lluny de casa, i no es va deixar sorprendre ja en els primers minuts malgrat enfrontar-se a un Barça superior.
Les blaugranes van ballar en l’àrea rival des de l’inici, i el combinat de Bergen va usar les seves armes amb astúcia; de cada contra després d’una defensa agressiva, un somni en el qual van creure. De fet, va anar en una d’elles, com ja havia ocorregut en Bergen, que el quadre noruec va retallar distàncies en el min.70 de la bota de Tomine Svendheim.
Després del gol, valents, fins i tot van agafar corredissa, però el Barça va sentenciar definitivament a dos minuts del temps reglamentari, amb una Patri Guijarro va anotar un gol que va poder rematar sola i a boca de canó i que, no cal dir-ho, va provenir de Bonmatí, però es va coure en Hansen.
Fins llavors, el mèrit de la portera Mikalsen havia salvat al seu equip del primer cop, però aquesta no puc evitar el que estava escrit i els gols van acabar caient pel mateix pes de les ocasions.
El Barça s’havia agradat i triangulat a plaer, però una Caroline Graham estel·lar va ser la que va atreure tots els focus. Putellas i Bonmatí li van seguir els passos, i va ser l’última l’encarregada d’obrir la llauna. En el min.24, la Pilota d’Or va rebre en el vèrtex, es va girar, va fintar i va batre al segon pal amb la tranquil·litat del qual ho fa per costum; aquí havia començat la sentència d’una emocionant eliminatòria.
Graham es va doctorar en l’àrea rival a cada pilota que va tocar, i encara que el seu equip va perdonar més del que va reflectir el resultat, el futbol li va fer justícia a un Barça que se’n va anar al descans amb avantatge per la mínima, però que aviat va agafar distància: en el min.56, Rolfö només va haver d’empènyer l’esfèric, servit per la ’10’.
