El Barcelona va fregar la glòria en San Siro. Va posar a l’Inter contra les cordes i va ser a escassos minuts de tornar a la final de la Lliga de Campions, però els gols d’Acerbi en el minut 93 i de Frattesi en la pròrroga (4-3: 7-6, en el còmput global) van ensorrar amb crueltat el somni blaugrana i van permetre als italians treure el bitllet a Munic, on s’enfrontaran al PSG o a l’Arsenal, que s’enfronten avui, per a disputar el títol, la desitjada ‘orelluda’ que se’ls va escapar en 2023.
Eliminatòria per a la història. Honor per a Barcelona i Inter, esgotats després de brindar espectacle pur en dos duels a pit descobert. Una oda al futbol que va acabar caient del costat ‘nerazzurro’ després d’una igualtat màxima i 13 gols que van exhibir el potencial de tots dos equips.
Va ser una anada i tornada constant. Dels atacs continus de l’Inter a la resurrecció del Barcelona. De les destralades de Lautaro i Calhanoglu als centres amb llaç de Gerard Martín, assistent d’Olmo i Eric García. D’estar contra les cordes al domini absolut blaugrana. I el colofó final del temps reglamentari amb el gol de Rapinha en el 89, disfressat d’Iniesta durant uns minuts, el pal de Lamine que va poder ser decisiu i la resposta sobre la botzina de Acerbi en el 93 que va reviure a l’Inter.
Aquí, en aquest moment, en el minut 93, es va girar la truita. El Barcelona es va fer una cosa petita i l’Inter es va engegantir quan estava mort fins que Frattesi va entrar en la història del club amb el gol en el 99 de la pròrroga que val una final.
Feia 10 anys que el Barcelona no arribava a una final de Lliga de Campions. Va ser també a Alemanya, encara que a Berlín. Era l’any del seu triplet, trencat en miques després de la visita a San Siro. Només dos anys feia que l’Inter va disputar a Istanbul l’última. Tots dos van merèixer el passaport, però serà l’Inter qui anirà a Munic aquesta vegada. Torna al partit més important del continent de manera heroica per la remuntada en San Siro (Giuseppe Meazza) i davant un Barcelona que res pot retreure’s, però que és cert que va cometre algunes errades defensives que el van penalitzar. Va morir dempeus. Amb honor. Amb valentia. Deixant-ho tot i sense deixar de somiar.
