El 66% dels adolescents restringeix la difusió de les seves imatges a les xarxes socials i 62,5% diu que no compartiria fotografies amb contingut sensible. Així ho assegura l’informe presentat aquest dimecres de la Fundació Photographic Social Vision sobre alfabetització visual dels adolescents. La investigació, a partir d’una mostra de 1.900 adolescents d’entre 12 i 19 anys de 168 centres educatius catalans, indica que el 41,6% confia en una imatge perquè l’ha compartida una persona propera, per sobre d’una publicada en un mitjà de comunicació. El director del projecte ‘Visual Trust’, Roger Canals, ha destacat que els joves van amb compte per fer circular imatges, però són “poc prudents” a l’hora de consumir-ne.
La investigació s’ha dut a terme amb enquestes a prop de 1.900 adolescents d’entre 12 i 19 anys de 168 centres educatius catalans. Entre les dades, s’apunta a una “pràctica fotogràfica intensa però reservada” dels joves. L’informe també indica que el 41,6% confia en una imatge perquè l’ha compartida una persona propera, una xifra que se situa per sobre de si s’ha publicat en un mitjà de comunicació o la versemblança de la imatge.
Pel que fa a la privacitat, l’informe diu que un 42,3% dels enquestats només comparteix les seves imatges amb persones conegudes, un 23,7% no les fa circular mai i només un 15,7% les comparteix de manera pública. A més, un 94% dels adolescents fan servir plataformes que permeten l’ús privat dels continguts. “La majoria de joves volen preservar el control sobre la seva imatge i busquen espais segurs i de confiança”, diu el document, que subratlla que aquests resultats qüestionen que els adolescents facin “un ús irreflexiu, compulsiu i indiscriminat de les fotografies a les xarxes”.
En el cas de compartir fotografies, un 62,5% diu que no ho faria si contenen contingut sensible. A més, un 36,1% afirma que no compartiria una fotografia si algú que surt a la imatge ho demana.
Per gènere, les noies tenen una “pràctica més activa i conscient en la producció i circulació d’imatges”, amb millors resultats en interpretació i consciència crítica. En canvi, els nois “tendeixen a fer un ús més desinhibit i menys reflexiu, amb més propensió a compartir continguts sensibles i una menor sensibilitat crítica davant les imatges delicades”.
Poca prudència a l’hora de consumir imatges
Durant la roda de premsa de presentació dels resultats, el director del projecte ‘Visual Trust’, Roger Canals, ha destacat que els joves van amb compte per fer circular imatges, però són “poc prudents” a l’hora de consumir-ne. Així mateix, també ha incidit en la falsa creença que els adolescents s’ho creuen tot. De fet, els joves tendeixen a “desconfiar massa” de les imatges que veuen, al·legant-ho a la irrupció de la Intel·ligència Artificial (IA).
Per altra banda, la responsable de l’Àrea d’acció social de la Fundació Photographic Social Vision, Alice Monteil, ha assegurat que aquesta desconfiança disminueix en l’entorn privat, ja que es confia en el contingut difós per les persones més immediates.
Només el 2% sap descriure i interpretar les imatges
L’estudi remarca que només un 2% dels enquestats saben descriure de forma precisa i interpretar alhora una imatge. Un 14,9% fa una associació simbòlica dels elements i un 83,1% no aconsegueix fer-ne una descripció acurada i significativa. Pel que fa a la interpretació, un 34% n’entén el significat de manera global, mentre que el 64,3% no en comprèn el sentit.
El context territorial i social també en tenen un impacte. Segons l’informe, els joves d’entorns urbans amb més recursos econòmics i culturals són més actius en producció visual, tenen més confiança i capacitat crítica. En canvi, en contextos rurals o de renda baixa tenen una “mirada més limitada o desconfiada cap a les imatges”.
“Aquesta desigualtat d’accés tecnològic, educatiu i cultural contribueix a ampliar la bretxa d’educació visual: on hi ha més recursos, hi ha més formació i, per tant, més capacitat per mirar i interpretar el món visual de manera crítica”, remarca l’anàlisi.
“Passar de l’alarma a la formació crítica”
Amb aquests resultats, l’estudi diu que cal “canviar el paradigma” i “passar de l’alarma a la formació crítica i creativa en la imatge”. Els adolescents ja tenen assimilat el “perill” i la necessitat de “protecció” pel que fa a les imatges, indiquen, i per això cal avançar perquè tinguin una “mirada crítica, conscient i personal”.
“El jovent demostra consciència i prudència, però encara té una mirada poc profunda, precipitada i insegura”, diu el text, que remarca que calen “eines analítiques” perquè puguin entendre les imatges en la seva complexitat i fer-ne un ús més acurat i responsable.
D’altra banda, assenyalen que cal ajudar els adolescents a prendre consciencia que la confiança o desconfiança en les imatges no es basa només en detectar manipulacions tècniques, sinó també en factors emocionals, ètics i relacionals, com ara qui n’és l’emissor o el canar de transmissió.
En l’àmbit creatiu, l’anàlisi constata que el potencial de la fotografia està “desaprofitat per la major part del jovent” perquè en fan un ús “poc profund i significatiu”. “L’educació visual ha d’esdevenir una competència bàsica, integrada al currículum a Primària i Secundària”, demana.
Per incorporar totes aquestes recomanacions, l’estudi proposa a l’administració pública incorporar l’alfabetització visual com a competència troncal en el sistema educatiu, amb recursos, formació docent i finançament específic. En el cas dels centres educatius, demanen figures coordinadores que vetllin per la integració de l’educació visual en totes les matèries. També plantegen que les famílies parlin amb els infants i adolescents sobre les imatges i que les institucions culturals, entitats del tercer sector i empreses emprenguin una “acció col·lectiva” per desenvolupar l’alfabetització visual.
L’estudi està liderat per la Fundació Photographic Social Vision amb el suport del projecte europeu de recerca ‘Visual Trust’ de la Universitat de Barcelona i la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell.
