Catalunya té 200.000 hectàrees de bosc més que fa vint anys. Els boscos ocupen el 35% del país i, sumant-hi les zones de bosquina i altra vegetació, la superfície forestal s’estén a gairebé dos terços del territori, el 75% en mans privades. Els darrers anys, han incrementat els plans de gestió que apliquen els propietaris, però, així i tot, només es gestiona una tercera part del conjunt de boscos. I la situació també afecta els de titularitat pública, només el 37% dels quals estan planificats. Diverses veus del sector afirmen que el problema no és tant l’excés de bosc com que està “descuidat” i “poc gestionat”, cosa que fa créixer el risc d’incendis. Per això demanen més inversió pública i que la massa forestal sigui “rendible”. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va afirmar al Parlament a mitjans de juliol que “a Catalunya hi ha massa boscos i no es gestionen”. Diversos agents del sector hi estan d’acord, sobretot en el fet que el problema és la cura de la massa forestal, més que la quantitat.
El catedràtic en Enginyeria Forestal de la Universitat de Lleida (UdL) Víctor Resco explica que la superfície de boscos tancats –és a dir, molt densos– és de gairebé la meitat del territori, un 47%. Una xifra que representa “valors rècord” dels “últims 100.000 anys”. Mentre que això, segons ell, genera “oportunitats”, també reivindica que es gestionin, perquè en cas contrari, hi haurà més “combustible” per incendis. A més, l’excés de boscos sense cuidar és “el principal causant de la sequera”, amb cada vegada més aigua consumida per les masses forestals. “Estem parlant d’un problema de disposició de recursos hídrics, tant per l’agricultura com per al consum humà”, afegeix, també remarcant que la biodiversitat es pot ressentir de boscos que es tanquen.
