El 47% dels catalans considera que les fundacions s’han creat per motius altruistes, com per solidaritat o fer actes culturals o socials, mentre que un 37% creu que s’han impulsat per motivacions egoistes, com pagar menys impostos o netejar la imatge del fundador o l’empresa. Són resultats d’un estudi de l’Observatori de la Coordinadora Catalana de Fundacions a partir d’una mostra de 1.008 entrevistes fetes el juny del 2024. L’informe, presentat aquest dijous, analitza la relació entre els ciutadans i les entitats no lucratives, com són les fundacions, associacions o ONG. L’estudi també indica que aquestes entitats generen més confiança que els governs, la justícia, els partits polítics, les grans empreses i l’Església.
En la presentació de l’informe ‘La confiança social de la ciutadania en el sector no lucratiu’, la presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, Eugènia Bieto, ha reconegut que li “fa mal” veure que el 37% dels ciutadans creuen que aquestes entitats s’han creat per motius egoistes; concretament, per pagar menys impostos (19%); per netejar la imatge del fundador o empresa (9%) o per interès econòmic propi o per a persones pròximes, com familiars o amics (9%).
Això sí, els que creuen que les fundacions tenen la seva raó de ser en la solidaritat i ajudar les altres persones representen el percentatge més alt (28%). En el capítol de motius altruistes, s’hi sumen els que pensen que les fundacions busquen fer actes culturals, socials, de recerca o altres (8%); per modificar o incidir en polítiques públiques (4%); per canalitzar la responsabilitat de les empreses (3%) o per generar lligams socials i debat públic (3%).
Bieto ha sospesat que hi ha “molts prejudicis” al voltant de les fundacions i n’ha reivindicat la seva tasca social, en molts casos “meravellosa”, ha remarcat. La presidenta de la coordinadora ha defensat que cal fer “pedagogia” que les fundacions estan “molt regulades i controlades”, precisament perquè reben diners públics i donacions.
“Explicar que una fundació és transparent són uns deures que té el sector. Quan hi ha hagut elements de corrupció o molt negatius encara s’ha endurit més la vigilància i per això les fundacions no poden ser un xiringuito”, ha afirmat. En aquest sentit, Bieto ha recordat que les fundacions han de complir amb la legislació general (mercantil, laboral, protecció de dades,…) i que a més estan controlades pel Protectorat, adscrit a la Direcció General d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia.
Altres dades que mostra l’informe és que el 51% dels ciutadans considera que les fundacions són més àgils que les administracions públiques a l’hora d’atendre necessitats socials i que el 46% pensa que tota la societat es beneficia de la tasca que fan aquestes entitats.
La meitat dels enquestats no ha participat en cap entitat
L’informe, elaborat per la responsable de l’Observatori de Fundacions, Silvina Vázquez, també posa de manifest que la participació ciutadana en les entitats no lucratives és un repte per al sector, ja que el 51% de la població diu que no ha participat mai en cap fundació, associació o altres. D’altra banda, només tres de cada deu catalans en edat de tributar sap que les microdonacions poden desgravar fins al 80% de l’IRPF.
El monogràfic també identifica la transparència i l’impacte social com a aspectes clau per al suport ciutadà: el 80% dels enquestats creu necessari tenir informació clara sobre una entitat abans de donar-li suport i el 70% reclama proves tangibles del seu impacte com a requisit per col·laborar-hi.
Petites empreses i entitats no lucratives, les que generen més confiança
Sobre la confiança que generen les institucions, l’estudi desvela que les petites i mitjanes empreses (PIMES), les associacions i les ONG són les úniques que generen més confiança que desconfiança, amb una nota de poc més de 5 -els responsables de l’informe han precisat que en aquest tipus de preguntes solen sortir valors baixos i que el que és rellevant és l’ordre de l’escala-.
La policia i les fundacions s’apropen al 5 (4,77 i 4,71 respectivament), seguides per les empreses implicades en patrocinis i donacions, i els governs locals. Per sota del 4, se situen els mitjans de comunicació, els grans donants i mecenes, els sindicats, el Govern de la Generalitat, el Poder Judicial, les patronals, les grans empreses i el govern espanyol. I ja per sota del 3, l’Església i els partits polítics.
Catalunya, a la cua a l’hora de confiar en els altres
L’informe també recull dades comparatives entre països sobre la confiança social. Tant Catalunya (26%) com l’estat espanyol (27%), juntament amb França (20%), se situen com els països amb una confiança més baixa de les persones en els altres. En canvi, Països Baixos (48%), Suècia (47%), el Regne Unit (43%) i Itàlia (39%) lideren aquest indicador.
