El 40,2% dels europeus creu que la independència de Catalunya és possible, i una majoria ho considera poc o gens probable, segons un estudi europeu encarregat per l’oficina de Junts a Brussel·les. El 54,5% dels enquestats -una mostra de 5.200 ciutadans d’Alemanya, França, Lituània, Dinamarca i Eslovènia- coneixen l’independentisme català i creuen que aquest és el moviment amb més “suport”, excepció feta de França, on guanya el moviment cors. El 52,9% dels europeus creuen que la UE va actuar malament en relació al referèndum de l’1-O i el 56,7% opinen que hi ha hagut “persecució” dels líders independentistes als seus estats. Carles Puigdemont és el tercer líder més conegut entre els enquestats, darrere Ursula von der Leyen i Charles Michel
L’estudi publicat aquesta setmana és un encàrrec del grup de Junts al Parlament Europeu, que es pregunta sobre la percepció dels europeus en relació a les minories nacionals i el dret d’autodeterminació “en l’era post-covid i enmig de la guerra (d’Ucraïna) a Europa”. Es basa en un conjunt de 5.200 enquestes fetes a ciutadans de cinc països europeus (França, Alemanya, Dinamarca, Eslovènia i Lituània), escollits per la seva diversitat poblacional, en el Producte Interior Brut (PIB) i també per les diferències històriques que els separen quanta a la seva identitat estatal.
El 54,5% dels enquestats coneixen el moviment independentista català, el percentatge més alt dels diversos moviments de secessió, sent el gallec el menys conegut amb el 21,5% dels enquestats. A més, el coneixement del moviment català supera el 50% en tots els països on s’han fet enquestes. On més n’estan assabentats es a Eslovènia, amb el 61,2% de les respostes.
Preguntats per quin dels moviments independentistes tenen més suport dins del seu estat, tot i que la meitat responen no tenir prou coneixements, novament el català és el que genera més consens. Gairebé el 40% dels enquestats eslovens l’escullen, més del 35% dels lituans, un 20% dels alemanys i més d’un 15% dels danesos. Només els francesos atorguen més suport a l’independentisme cors que al català dins del seus respectius estats.
La “resposta” de la UE
En l’apartat dedicat a les respostes que la Unió Europea ha donat a diferents conflictes i situacions, el 52,9% dels europeus creuen que la UE va actuar una mica o molt malament en relació al referèndum de l’1-O. A Eslovènia, el percentatge puja fins al 70%. Per països, només a Dinamarca i Lituània guanya l’opinió que la UE va actuar bé, amb poc més del 50% els enquestats.
A més, fins a un 56,7% opinen que hi ha hagut persecució de líders independentistes al sí de la Unió Europea, i el percentatge puja fins al 74% en el cas dels enquestats eslovens.
Quant a l’opció preferida per resoldre els conflictes territorials entre els enquestats és el referèndum acordat, amb el 53,7%. Alemanya, és en aquest cas, el país on l’opció del referèndum acordat és més alta, amb el 57,9% dels enquestats. L’acord entre els partits involucrats però sense referèndum també té un ampli suport, del 50,2%.
Coneixement dels líders europeus
Els enquestadors van mostrar fotografies d’una sèrie d’eurodiputats i líders europeus als enquestats per demanar-los si els reconeixien. Entre aquests, Carles Puigdemont és el tercer dels líders més identificats, per darrere de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen i el president del Consell Europeu, Charles Michel, i per davant de l’actual presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, amb un 37,9% de respostes.
Només Von der Leyen és coneguda de forma majoritària, amb un 74,4% d’enquestats que la reconeixen. Al seu torn, Oriol Junqueras, amb un 33,2% de reconeixements, se situa per darrere de l’eurodiputada basca Iratxe García, o el belga Philippe Lamberts.
