Tots hem vist imatges d’habitatges “okupades” copant els informatius: portes rebentades, manifestacions a favor i en contra, desallotjaments molt violents i afectats sumits en la desesperació. Un fenomen complex que, durant mesos, s’ha situat en el centre de l’actualitat informativa del nostre país i que, segons el CIS, s’ha convertit en una de les principals preocupacions dels espanyols.
De fet, el 28% dels catalans creu que hi ha possibilitats “mitjanes o altes” que li “okupin” el seu habitatge i el 83% creu que aquest fenomen és ja un problema social. No en va, solament el 10% de la població de Catalunya pensa que l'”okupació” d’habitatges és un fenomen residual sense major transcendència que sol exagerar-se per motius polítics.
Per als espanyols, l'”okupació” d’habitatges compta amb unes causes variades: la lentitud de la justícia (28%), la permissivitat dels polítics (25%) i la dificultat per a accedir a un habitatge a causa de l’alt preu (23%). A més, el 70% dels catalans pensa que les penes per a aquesta mena de pràctiques “són molt laxes” i que “no existeix seguretat jurídica”.
Aquestes són algunes de les principals conclusions de l’estudi “Els espanyols davant l”okupació’ de l’habitatge a Espanya. Opinió, preocupacions i propostes”, elaborat per Línia Directa Asseguradora a partir dels resultats de 1.700 enquestes realitzades en tota Espanya.
Un fenomen a l’alça
Encara que l'”okupació” no existeix com a tipus penal específic en el nostre ordenament jurídic, pot ser perseguida utilitzant el delicte d’usurpació o el de violació de domicili, segons les circumstàncies de cada procés. En qualsevol cas, es tracta d’un fenomen a l’alça: segons dades del Ministeri de l’Interior i del Consell General del Poder Judicial, els casos d'”okupacions” s’han incrementat un 37% entre 2018 i 2022, superant les 75.000 denúncies i els 15.000 procediments civils. A més, un 29% dels enquestats de Catalunya coneixen directament o indirectament algun cas d'”okupació”, un percentatge especialment rellevant a les Illes Balears (39%).
Per territoris, Catalunya, amb 650 “okupacions” denunciades en 2022, Andalusia (535) i Comunitat Valenciana (390) són les comunitats amb major nombre de casos registrats. Quant a quines Comunitats viuen amb més preocupació el fenomen, Catalunya (83%), Andalusia (81%) i Cantàbria (81%) són els territoris on els ciutadans es mostren més alarmats per la proliferació de casos d'”okupació”, mentre que Navarra, Galícia i Comunitat Valenciana, on menys.
En qualsevol cas, i malgrat l’alarma social, només el 18% dels catalans afirma conèixer bé la regulació actual de l'”okupació”, mentre que el 52% diu tenir nocions generals i el 30% admet no conèixer-la en absolut.
Què proposen els espanyols?
L’enduriment de les penes i agilitzar els desallotjaments són les solucions preferides per a mitigar les “okupacions” segons el 60% dels espanyols, molt per davant d’altres mesures com facilitar l’accés a l’habitatge (45%) o centrar l’acció policial sobre les màfies organitzades (31%).
El procés de desallotjament que, segons les dades oficials del Consell General del Poder Judicial, pot tenir una durada superior als 20 mesos, és un altre dels objectes de debat. En aquest sentit, el 53% dels espanyols és partidari d’un desallotjament de la policia sense intervenció del jutge en cas que no es demostri ‘in situ’ la propietat o l’existència d’un contracte vinculant. El 35% està a favor que un jutge intervingui sempre en el procediment, però amb terminis molt més reduïts. A més, el 76% dels enquestats estaria disposat a contractar un segur “antiokupació“, sent el pagament de la hipoteca (35%) i de les despeses de procés (30%) les cobertures més valorades.
