Pedro Sánchez és víctima de lawfare?
No, crec que no. És víctima, ell i el seu entorn, d’un estil de fer política que la concep com una ocupació del poder a qualsevol preu i destrueix i deshumanitza l’adversari i els seus familiars costi el que costi. És una concepció de la política ben oposada a la que nosaltres defensem.
Què és el més complicat de liderar-les enquestes?
Creure-te-les massa. Hi ha una frase de Shimon Peres que diu que les enquestes són com el perfum, boniques d’olorar però perilloses d’empassar. El que cal és treballar amb humilitat, explicar el projecte polític i saber que seran els electors que decidiran a qui donen la confiança.
Si és president obriria la porta als transvassaments?
No, perquè la filosofia acordada a Europa és que cada conca ha de ser autosuficient. I a Catalunya, les conques internes, que tenen una situació de sequera més acusada, tenen capacitat d’abastament si es fan les coses com s’han de fer. El problema és que durant deu anys no s’han fet. Jo m’he compromès a aprovar un decret òmnibus amb una important quantitat de fons per fer front a la sequera i executar les inversions que fan falta amb celeritat.
I hi haurà diners per fer-ho? Perquè el finançament de Catalunya no és bo…
Mas, Puigdemont, Torra i Aragonès no han fet res en matèria de finançament en deu anys. No poden exhibir ni un sol acord. Jo, si sóc president, subscriuré un nou acord de finançament, avançaré amb aquest tema i ho faré desplegant l’Estatut, que és una llei que ha passat el filtre. Un consorci tributari paritari recaptarà tots els impostos a Catalunya i treballaré per eliminar la competència fiscal deslleial i perquè Catalunya no sigui el tercer aportant recursos i el catorzè a l’hora de rebre’ls. Això és fa treballant, dialogant, col·laborant i negociant.
El dumping fiscal l’hauria de prohibir l’Estat, no?
Té raó que és una competència estatal però crec que no se’n pot rentar les mans el Govern de Catalunya i ha d’empènyer en aquesta direcció i lluitar per evitar la competència fiscal no només a Espanya sinó també a Europa.
Creu que la resta d’autonomies d’Espanya estaran d’acord amb què Catalunya es financiï d’una altra manera?
Seria sorprenent que hi estesin. Cada comunitat defensarà els seus interessos i per això aquest és un debat complex que traspassa les fronteres ideològiques dels partits, on els interessos són molt diversos. Però això no ha de ser impediment per poder seure i negociar.
Les renovables avancen lentament però a Lleida hi ha la sensació que se’ns sobrecarrega de projectes. No caldria repartir-los més?
Aquesta és una qüestió rellevant i estratègica. No podem quedar endarrerits i portem deu anys sense fer res. S’ha de posar l’energia eòlica on hi ha vent i la solar on hi ha sol i això assenyala els indrets més obvis. Però això s’ha de fer en estret diàleg amb el territori i si a la resta d’Espanya ho han fet i ho han fet amb celeritat Catalunya ho ha de fer també, a no ser que vulguem tenir una dependència estratègica, que crec que no fora bo.
Els pagesos es queixen de la burocràcia però els empresaris també. Què proposa perquè no hi hagi aquesta càrrega?
Una de les qüestions més rellevants que hem d’afrontar és la reforma de l’Administració de la Generalitat. No s’ha fet res en aquests deu anys més enllà d’un estudi i cal posar-la al dia, simplificar-la i fer que deixi de ser una nosa i un impediment. Això no és senzill però em comprometo a tirar-ho endavant per poder desplegar el potencial que té Catalunya.
Si el català és encara la llengua feble per què proposen el trilingüisme a l’escola?
Tothom que pot, i que té recursos per fer-ho, porta els seus fills a escoles que garanteixen el domini de català, castellà i anglès. Per què no hem de poder-ho fer per tothom independentment de si té recursos econòmics? O és que hi ha algú que renunciï a què els seus fills parlin, per descomptat, la llengua pròpia de Catalunya, que és el català, i dominin també el castellà i l’anglès? Que té de contrari pel català aprendre i dominar l’ús d’una llengua franca com l’anglès? Enriqueix els alumnes i els dona més eines per desenvolupar-se. Això no és incompatible amb la defensa del català.
És una proposta, de fet, que portava al programa Cs…
Nosaltres hem parlat d’aquesta proposta en diverses ocasions i no jutgem la bondat de les propostes en funció de si una altra formació les porta o no al seu programa.
Vostè és creient… Creu que la religió hauria de ser obligatòria a l’escola catalana?
No, perquè crec que és una qüestió que forma part de l’esfera individual de cadascú i qui vol educar els fills en la fe cristiana ho pot fer.
Si és president farà l’autovia de Lleida a Balaguer?
Miraré d’impulsar-la, efectivament. De la mateixa manera que em comprometo a desencallar l’encomana de gestió de l’Eix Pirinenc i a millorar les comunicacions amb l’Aran. Perquè també hi ha una manca de decisió en matèria d’infraestructures en aquests deu anys. Cada vegada que hi ha una dificultat o una veu que es queixa es paralitza tot.
Es veu de president amb ERC al seu Govern?
Per mi seria un gran honor ser president de la Generalitat però vull respectar que els ciutadans de Catalunya encara s’han de pronunciar. I en funció del veredicte de les urnes ens haurem de posar a treballar per articular un Govern. A mi m’agradaria molt encapçalar aquest Govern i ho faria sota tres criteris: estabilitat, generar una prosperitat que no deixi ningú enrere i posar com a prioritat del Govern els serveis públics. I sota aquests tres criteris buscaré els suports necessaris per presidir la Generalitat si tinc la força suficient per governar.
I vostè donaria suport a un Govern d’ERC?
Crec que ningú pot posar en dubte el talant d’aquests anys. Jo he estès la mà per tirar endavant projectes per no perjudicar Catalunya des del convenciment que el Govern d’Aragonès és un Govern fallit, com demostra el balanç de les seves polítiques. Però nosaltres no hem jugat al quan pitjor millor sinó que hem estès la mà. I no tinc motius per no tornar-ho a fer en una hipotètica futura ocasió que jo crec que no es produirà.
Parla amb Puigdemont?
No, no hi he parlat. Parlo amb altres dirigents de JxCat, uns que tenen la responsabilitat orgànica màxima en aquest espai polític i altres que representen aquest partit al Parlament de Catalunya.
Després del 12-M el trucaria si fos el cas?
Jo no he tingut mai inconvenient de parlar amb ningú però crec que a partir del dia 12 de maig, i ho dic amb tota la cordialitat del món, li correspondrà a ell trucar-me a mi si jo tinc el resultat que les enquestes vaticinen.
Té alguna línia vermella més a part de Vox i d’Aliança Catalana?
Aquestes són les úniques reserves que tinc en matèria de diàleg perquè són discursos d’odi. Vox i Orriols són la mateixa cosa i és el més allunyat del que necessitem a Catalunya, Espanya i Europa.
És més difícil gestionar una pandèmia o parlar sobre el cas Koldo al Congrés i el Senat?
És molt més difícil gestionar una pandèmia, molt més… Perquè va ser una crisi sense guió i també em va donar l’ocasió de veure en primera persona com apareixia el punt millor de la condició humana com a pauta general de conducta per part dels professionals sanitaris i la ciutadania. I al costat d’aquesta pauta que donava el millor de sí mateix hi havia també el pitjor de la condició humana, en casos molt concrets i aïllats. Aquests casos s’han d’esbrinar, investigar i aclarir i si són objecte de sanció penal arribar a les conseqüències que calgui.
Si a partir del dia 12 és president, quin canvi percebrà la ciutadania d’aquest país?
Que Catalunya tornarà a ser excel·lent en serveis públics. Tornarà a ser admirada, visitada, estudiada per tenir una educació, una sanitat, una energia renovable, unes estructures contra la sequera i un habitatge excel·lent. Tornarem a ser un referent en serveis públics perquè seran la prioritat de Catalunya. I d’altra banda pararem de fer plantejaments divisius a la societat catalana.
Si governa quins consellers lleidatans tindrem. Òscar Ordeig ho serà?
No he pensat encara en aquestes qüestions i no podem fer passar el carro davant dels bous. Primer veurem què diu la ciutadania, després articularem una fórmula de Govern estable i en tercer lloc veurem quines són les persones més adequades.
