Des de la seva creació el 1956, Eurovisió ha reunit països de tot el continent europeu i fins i tot més enllà. Aquest any se celebra la 69a edició en què participen 37 països, que parlen un total de 31 idiomes oficials, reflectint la rica diversitat lingüística d’Europa. Tot i això, de les 37 cançons que hi participen, 20 incorporen l’anglès, encara que només 12 l’utilitzen en la seva totalitat.
En el cas que ens concerneix, Melody defensa la seva cançó ‘Esa diva’ i ja ha advertit que, en cas de victòria i malgrat les actuals normes, ella sí que mostraria la bandera LGTBIQ+ perquè “aquest públic m’ha tractat tan bé i ho vull tant que si em llancen la bandera, la mostraria”.
El seu comentari arriba a propòsit del debat suscitat per la decisió de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) de prohibir que els participants llueixin qualsevol bandera que no sigui dels països oficials a concurs, cosa que inclou emblemes palestins, però també qualsevol de les ensenyes del col·lectiu esmentat. No és per res o ho és per tot, però el que ja resulta intolerable és que es mantinguin pel morro festivals en què ja no creu ni l’Íñigo.
És curiós que al llarg de la seva història s’hagi vetat anar des dels nostres feus cantant en català i s’hagi fet en anglosaxó. Incomprensible. Això sí, RTVE Catalunya es bolca amb el festival i per segon any consecutiu es podrà seguir en català.
La màgia i l’emoció de la final arrencarà aquesta nit a les 21.00 hores des de Basilea. Jo passo. Eurovisió o ‘Ebriovisió’?… Oh yeah!
