Un lleidatà més gran de 16 anys ha d’esperar al voltant de dos anys per poder obtenir el grau de certificat de discapacitat, que reconeix la persona receptora com a no apta de poder realitzar de forma parcial o total una activitat. Els dos anys són el termini mitjà d’espera, sobretot després de la pandèmia de la COVID–19.
Des del Departament de Drets Socials i Inclusió indiquen que en els darrers anys, “arran de la pandèmia”, les peticions de reconeixement o revisió de grau “han augmentat més d’un 30%”. Aquest increment, comenten, “ha tensionat el sistema”, i això ha fet créixer els terminis.
Les tasques a Lleida les duen a terme el Centre d’atenció a la discapacitat (CAD) dels Serveis Territorials i el CAD gestionat per l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris. El CAD propi, a més, “assumeix altres tasques que també requereixen recursos, com orientacions per a ingressos en centres residencials o canvis de suport o dictàmens vinculants d’oposicions”, com destaca el Departament.
Mentre que pels majors de 16 anys, el termini d’espera és d’uns dos anys, en els menors (de zero a 16) els ‘tempos’ voregen entre els 10 i els 11 mesos. Des del Departament han incidit també que, a part de la pandèmia, “s’han afegit dificultats per cobrir vacants, especialment de metgessa i psicòloga, en un context marcat també pel concurs de trasllat i el procés d’estabilització de la plantilla”.
Tanmateix, han informat que a partir de l’1 d’abril (dimecres vinent) començarà a funcionar un equip nou de valoració de la discapacitat. “El Departament treballa per cobrir les places i les vacants i per incrementar, conjuntament amb GSS, el volum de valoracions”, remarquen.
El grau de discapacitat pot ser ‘definitiu’ o cada cert temps cal que es revisi. Perquè sigui reconegut oficialment ha de sobrepassar el 33%. En aquest percentatge ja es tenen beneficis fiscals com la reducció de l’IRPF, reserves en l’àmbit laboral o puntuació “extra” en habitatge. El següent grau és el 65% on es dona, per exemple, la possibilitat de rebre una pensió encara que no s’hagi cotitzat prou. Finalment, hi ha el superior al 75%, en el qual és necessari l’ajut d’una tercera persona.
