La millor versió de Novak Djokovic, la necessària per a sobreviure al cicló Carlos Alcaraz, va apartar a l’espanyol del camí cap a l’or i, per fi, li va coronar com a campió olímpic, a París 2024, amb una victòria per 7-6 (3) i 7-6 (2), l’únic èxit gran que quedava pendent en el seu inigualable historial i que va deixar al seu rival a la vora d’un altre registre llegendari.
Un partit d’altíssim nivell entre els dos millors del moment que va realçar l’ambició d’un jugador que es resisteix a descendir del pedestal en el qual li ha situat la història davant un alumne avantatjat, un privilegiat natural que apunta a esportista de llegenda.
L’edat no li va pesar al serbi, als seus 37 anys, amb un altíssim percentatge de primers serveis (74%), fet que va aprofitar per mantenir a ratlla a un Alcaraz més nerviós i dubitatiu. El serbi esclatava en llàgrimes i s’agenollava sobre la pista, tremolant, després d’aconseguir segurament el títol que més desitjava. Ja té el seu Golden Slam, la menció d’honor per guanyar els quatre Grand Slams i l’or olímpic.
A l’altra banda, un Carlos Alcaraz que també es va emocionar després de perdre l’or, però que tanca els seus primers Jocs amb una meritòria medalla de plata.
Els Jocs de París consagren una pàgina més del llegendari palmarès de Djokovic alhora que probablement marquen un abans i un després en veure el comiat d’Andy Murray i l’ocàs de Rafael Nadal, posant pràcticament punt final a dues dècades d’excel·lència tenística.
L’italià Lorenzo Musetti va aconseguir el bronze.
La parella formada per Bucsa i Sorribes es penja el bronze
La delegació espanyola va aconseguir una altra medalla de bronze gràcies als dobles femenins, la quinzena medalla del tennis espanyol en uns Jocs. La parella formada per la jugadora de Castelló Sara Sorribes i Cristina Bucsa es va imposar amb superioritat a les txeques Karolina Muchova i Linda Noskova. Partit resolt amb un doble 6-2. Sorribes es treu així l’espineta d’una prematura eliminació del quadre d’individuals.
La valenciana de 27 anys, que fa quatre mesos trepitjales instal·lacions del CT Lleida per participar en el Catalonia Open WTA 125-Torneig Terres de Lleida, afirmava després d’aconseguir la plata que “recordo que en 2014 deia que l’únic que volia era ser tennista, viure d’això, gaudir de la meva passió i ho he aconseguit. La meva carrera ha estat millor del que hagués somiat. Aquesta medalla és el somni de tota una vida. Ara vull estar tot un dia sencer amb la medalla, dormiré tota la nit amb ella penjada. El tennis pot esperar”.
