Diputades, periodistes i activistes han alçat la veu contra la violència masclista que pateixen a les xarxes socials les dones amb projecció pública. En una taula rodona aquest dimarts al Parlament, la periodista Sara González, l’activista Míriam Hatibi i l’advocada Paulina Guitérrez han relatat, a partir de la seva pròpia experiència, l’impacte personal i col·lectiu que té el ciberassetjament. Han posat sobre la taula dades com l’enquesta de la UNESCO, segons la qual el 73% de les dones periodistes que van assegurar haver patit violència masclista digital. L’acte ha estat organitzat per l’Oficina d’Igualtat i el del Grup de Treball en Equitat de Gènere, Antiracisme i No-Discriminació del Parlament.
La periodista i presidenta del Col·lectiu Ciutadella, Sara Gónzalez, ha alertat que les dades al respecte són només “la punta de l’iceberg” perquè hi ha un menysteniment de la violència digital. “S’acaba convertit en una gota malaia, en una olla a pressió. En una bombolla que moltes vegades, més enllà de tu, la gent no n’és conscient”, ha assegurat González, que ha denunciat que en molts cops són campanyes de ciberassetjament “pagades” per partits i institucions. En aquest sentit, ha reclamat una resposta institucional: “Estic farta de dedicar part de la meva vida a intentar posar-hi remei per sobreviure”.
Per la seva part, l’activista feminista i antiracista Míriam Hatibi ha posat el focus en la normalització del discurs de l’odi i com ha “pujat la nota de tall” d’allò que és tolerable. “Certs discursos eren impensables fa 5 o 10 anys. Però es normalitzen tantes coses que, tot allò que estàvem d’acord que era racisme i masclisme, ja no es reconeix com a perill per a la societat”, ha lamentat Hatibi.
L’advocada i directora del programa Article19, Paulina Gutiérrez, ha subratllat que és un “problema públic” perquè té efectes sobre la llibertat d’expressió. “Ens acabem autocensurant i tenim limitacions a la llibertat d’expressió. Les dones no estan exercint aquesta llibertat d’expressió en igualtat de condicions”, ha alertat Gutiérrez.
En representació del Parlament, la vicepresidenta primera de la cambra, Raquel Sans, ha assegurat que es tracta d’un “problema de qualitat democràtica” i ha defensat la necessitat de construir “murs institucionals davant aquesta violència”. La diputada del PSC Elena Díaz, membre del Grup de Treball en Equitat de Gènere, Antiracisme i No-Discriminació, ha clos la taula rodona admetent que “hi ha molt camí per recórrer a nivell institucional” i que hi ha “molta feina per fer” encara.
