Diuen els historiadors que les casualitats no existeixen. Però casualitat o no avui publiquem una notícia sobre les al·legacions contra la planta de biogàs que es projecta a la Sentiu i un reportatge sobre els 50 anys de la construcció de la xemeneia de l’antiga Inpacsa de Balaguer. A la Pàgina 3 d’aquest diari, l’alcalde de Bellcaire, Jaume Montfort, sosté que l’impacte paisatgístic que tindrà aquesta planta serà fort pels seus veïns. Explica que ara miren cap a Balaguer i veuen “el Sant Crist i Santa Maria” mentre que si la planta entra en funcionament veuran una gran xemeneia. “Ja vam patir l’experiència d’Inpacsa”, al·lega el primer edil per justificar la seva oposició a la planta. Casualitat o no, com deia, avui publiquem un reportatge sobre els 50 anys de la xemeneia d’Inpacsa, la Industria del Papel y la Celulosa que va fundar la família Porcioles. De pudor en feia molta la Inpacsa però donava feina a més d’un centenar de famílies a més de fer rutllar l’economia local. De fet, la ciutat ja no ha estat més la que era des del tancament d’aquella empresa que va caure en mans del grup KIO (i de Javier de la Rosa) per anar a parar a la irlandesa Jefferson Smurfitt, que no va dubtar a tancar quan va veure que produir paper era més barat en un lloc on no hi hagués tants miraments pel proletariat. Es podria dir, doncs, que la pudor que feia es compensava amb el benefici que donava, un extrem que ara seria impensable. Perquè ara valorem quelcom més que els llocs de treball. Perquè ja hi ha una massa crítica de gent que sap que el progrés no pot anar en detriment del territori ni del medi ambient. I perquè estic segur que hi ha molta gent a favor del biogàs (però una cosa és gestionar purins i l’altra fer la planta més gran del sud d’Europa amb purins del voltant però amb restes d’escorxador i d’animals morts de tot Catalunya). I la pregunta que ens fem molts és aquesta: farà pudor la planta de la Sentiu? L’empresa diu que no i els detractors que sí. Ja es veurà doncs però de la mateixa manera que la xemeneia d’Inpacsa ja és part de la història la de la futura planta de la Sentiu (que farà 60 metres) ens interpel·la a posicionar-nos sobre quin futur volem per casa nostra. Que tothom es respongui aquesta pregunta.
Sessió: No iniciada
