El president Tarradellas va renyar Adolfo Suárez (amistosament) perquè li va dir que “un polític no ha de dimitir mai”. Eren altres temps, és clar. I la política potser era un art més noble que el que és ara però si no fos perquè li deu provocar urticària tot el que té a veure amb el catalanisme diria que el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, se la pren al peu de la lletra la frase de Tarradellas. De polítics que han dimitit dels seus càrrecs n’hi ha molts. El cas de Suárez n’és un i precisament mentre es feia la sessió d’investidura del seu successor, Leopoldo Calvo-Sotelo, hi va haver el cop d’Estat del 23-F. En trobaríem més de polítics que han optat per plegar. Va dimitir Alfonso Guerra arran dels casos de corrupció imputats al seu germà Juan, que feia i desfeia des d’Andalucia estant provocant més d’un mal de cap al que era el plenipotenciari vicepresident del Govern de Felipe González. També va dimitir qui fou el delfí de Jordi Pujol. Josep Maria Cullell, que va estar a punt de guanyar Pasqual Maragall a Barcelona, va assumir després la Conselleria d’Obres Públiques. Era un polític preparat i culte però El Triangle va fer públiques unes converses que l’implicaven en un suposat cas de tràfic d’influències a Sant Pere de Torrelló. Va ser el final de la seva carrera política i un dels darrers actes el va fer a Balaguer inaugurant la reforma del Mercadal en plena festa major. “La llegenda del Sant Crist, nadant a contracorrent, és avui per mi una imatge esperançadora”, va dir a la premsa deu dies abans de plegar. Pujol es va quedar sense delfí i es podria dir que no en va tornar a tenir cap més (llevat de l’intent de Josep Maria Pujals) fins a la irrupció d’Artur Mas en política. Qui també va dimitir va ser Antonio Asunción. Valencià i ministre d’Interior de Felipe González. Va assegurar públicament que sabia on era Luis Roldán però no ho devia saber prou perquè l’exdirector general de la Guàrdia Civil, que va estafar el propi cos a qui deia servir, va fugir a Laos. Suárez, Guerra, Cullell i Asunción són exemples de polítics que han fet el que tocava i fent-ho han servat la dignitat. Qui no ho fa és Mazón. Mentre centenars de valencians morien ofegats ell dinava al Ventorro i la digestió va ser llarga. Massa per continuar al càrrec.
Sessió: No iniciada
