Suposo que no sóc l’únic a qui li passa, però m’he adonat que amb el pas dels anys he après a apreciar cada cop més l’arribada de la tardor, una estació de l’any que en temps de joventut era més aviat un tràmit entre les vacances d’estiu i les festes de Nadal. Ara, però, ja carregat de canes, la tardor suposa deixar enrere les calorades estivals i, sobretot, suposa l’arribada de la temporada d’anar a buscar bolets, una activitat que, per cert, s’ha popularitzat molt i que després de la pandèmia va viure un auge important en aquella mena de catarsi col·lectiva per reconnectar amb la natura. El fet és que aquesta tendència s’ha mantingut i si li sumem que després de dues temporades molt pobres a causa de la sequera enguany la campanya és bona dóna com a resultat que el darrer dia que em vaig acostar a una zona boscosa hi havia més persones que arbres. Des del professional equipat amb cistell, navalla pallaresa i escuradents a la boca a pixapins que no han vist mai un bolet fora del súper o famílies senceres amb padrina inclosa que deixen aparcada a la vora del cotxe en una cadira plegable. És fantàstic, però, veure nens i nenes gaudint de la natura en lloc d’estar davant una pantalla. Les hores passades de petit al bosc amb el meu pare són avui en dia un bonic record d’infantesa i de l’aprenentatge de llavors en surten els cistells plens d’ara. El que no us diré és d’on. Evidentment.
Sessió: No iniciada
