Hi ha dies bons i dolents, d’això no hi ha cap dubte. En aquells dolents la vida pot semblar enfonsar-se, pots arribar a sentir-te com si res no anés bé, res et surt i et sembla que no vals res. Totalment al contrari dels bons. Aquells dies en què tot surt bé, et sents gran i invencible i qualsevol cosa que pugui passar sembla extraordinàriament bona. Com n’he après, a sobreviure, aquests dies! Encara que sembli mentida intento sobretot aprofitar els dies normals i una mica dels bons sense il·lusionar-me gaire. I els dies dolents, què faig? Passar-los sense més ni més. Ho dic de debò. Els dies dolents només cal passar-los, encara que sembli difícil. Tot passa i la vida és això: tenir dies bons, dolents i normals. Els bons fas plans i com et sents il·lusionat fas i penses més del que podràs. Així que els dies bons apunta i planeja,, i fins i tot actua, només si és convenient. El meu consell és només actuar els normals. Entenc perfectament que és molt fàcil emportar-se per la il·lusió o sentir-se atrapat per la desesperança, però cap d’ells no dura molt. Així que com a la vida tindràs més dies normals que bons o dolents, només actua en els normals i si pot ser mai prenguis decisions en bons ni dolents. Si no, la teva vida serà arrossegada cap a una muntanya russa. I, segurament, ningú no vol una vida totalment inestable.
Sessió: No iniciada
