Que dur és viure d’aquesta manera. Que difícil és continuar. Un ja no té forces per a seguir. I al temps apareixen i tornen a desaparèixer. Un puja i baixa tan habitual en aquesta vida per a mi abans. Ara quan no hi ha energia i un simple refredat acompanya dificultat de respiració. Dificultat emocional. Tristesa i solitud ara dolentes companyes a les quals abans ni feia cas. Dificultat és avui em sento millor, avui no tinc energia. Per energia em refereixo a forces per a subsistir. I ho sé, segur que hi ha gent que està pitjor. Que no he de queixar-me. O almenys que la queixa no es quedi instal·lada. Que difícil és tot. Ja gairebé res m’emociona i si ho aconsegueix no dura massa. Ni per bo ni per dolent. Tal vegada per dolent si, ja que m’arrossega a llocs pitjors dels que sembla un no poder sortir. La gent necessitada hauria d’estar més… No ho sé o no ho vull dir, però no així. Sé que la vida… ufff. La vida. Només puc dir que en el meu cas quan veig les coses tan malament només intento apartar-me i deixar passar els dies. Aparta’t i oblida’t del mal dia amb alguna cosa que et distregui prou. Al final un refredat no ha de poder amb la nostra voluntat. Encara que un refredat no sigui normal. Cuida sempre que puguis la teva salut i que mai et falti. I si et faltés continua cuidant la poca que et quedi. Al final la vida ets tu i la teva capacitat per a enfrontar-t’hi.
Sessió: No iniciada
Menu
