Dimarts 21 d’octubre. Entro al CAP amb la intenció de vacunar-me. A la porta hi ha un treballador amb bata blanca que reparteix els números per atendre la gent amb ordre al mostrador (és una novetat una mica estranya, perquè si algú vol el número només l’ha d’agafar del dispensador de la paret). Passo de llarg i em dirigeixo on l’any passat recordo que em van vacunar. Pregunto a unes dones que estaven esperant i em diuen que cal cita prèvia. “Com?”, em sorprenc. Surt la infermera i li comento que ens havien informat que no calia la cita. Però resulta que sí que cal. Me’n vaig amb la cua entre cames i li demano un número al treballador de la porta per demanar la requerida cita prèvia. Me la donen per dins de 20 dies. La meva informació errònia no prové de cap familiar, amic, conegut o saludat, no pas; prové del mateix Departament de Salut, que va llençar un SMS –difícil de creure, cal dir-ho– que diu: “Pots demanar cita a La Meva Salut o anar al CAP sense cita”, i especifica un horari. Doncs, sí, era tan difícil de creure que era –clar i català– una mentida, un altre despropòsit que perjudica els usuaris i falta al respecte els treballadors dels centres sanitaris. No en tenim prou amb l’inacabable bombardeig d’informacions falses que ens arriben per terra, mar i aire, que ara fins i tot provenen de les més altes instàncies del Govern, la qual cosa demostra una irresponsabilitat intolerable i molt preocupant.
Sessió: No iniciada
