Fa quasi dos mesos reflexionàvem sobre les declaracions de l’IRPF de l’any 2021 presentades pels i les ciutadanes de Lleida fent referència també a la notícia de l’Agència EFE dient que el districte Ciutat de Jardí de Lleida era el segon més ric d’Espanya després del de Moraleja (districte del municipi d’Alcobendas). Des de l’any 2015 l’Institut Nacional d’Estadística (INE) treballa aquestes dades i les presenta per districtes i seccions censals d’acord amb la divisió que fa, per exemple, a efectes electorals. Tanmateix, hi ha diferències notables entre les dades de l’AT i les de l’INE, les primeres son brutes (ingressos bruts, sense deduccions de cap mena) i els segons son ingressos nets, és a dir, deduït el que s’ha pagat a efectes de l’IRPF, Impost del Patrimoni, cotitzacions a la Seguretat Social sumant les transferències (per exemple, subsidis d’atur i pensions, entre d’altres), la qual cosa ens porta a dir que les dades de l’INE suposen la Renda Personal Disponible (RPD) dels ciutadans i ciutadanes (filant molt prim potser hauríem de dir que manca la resta dels impostos locals). El que farem avui es parlar de la distribució d’aquesta RPD entre els diferents barris de Lleida restant fora de l’anàlisi els disseminats, l’Horta de Lleida, i ens ajustarem al que seria l’àrea urbana. Com que parlarem de RPD cadascú/na de nosaltres podem multiplicar pel nombre de persones que formen la nostra família i serà una manera d’aproximar-se a la nostra Renda Familiar Disponible. Tot considerant, no ho oblidem, que estem treballant amb valors de mitjana i amb ingressos anuals, no tenim en compte el capital o patrimoni.
Lleida, la capital més baixa de les quatre catalanes. Si agafem la mitjana de les quatre capitals i la fem igual 100, Barcelona té una RPD de 114, Girona de 101, Lleida de 91 i Tarragona de 95, si partim de les declaracions amb efectes 2021. No ens ha de sorprendre gens aquest ordre en el que la capital Lleida ocupa l’últim lloc perquè si utilitzem les dades macroeconòmiques més importants Lleida també és l’última ciutat de les quatre. Per exemple, Lleida té el PIB més petit, té el volum d’assalariats i assalariades més baix, també el sector manufacturer i transformador és el més baix i el mercat laboral més petit.
La RPD segons districtes. Al treballar amb rendes netes i disponibles i no brutes i abans de pagar impostos, com l’AT, i segons els districtes i seccions censal de l’INE no amb els de l’AT, els resultats són diferents als que comentàvem el 20 d’octubre passat. Si que els districtes residencials unifamiliars estan en els llocs capdavanters de RPD de Lleida però el primer lloc l’ocupa Joc de la Bola (l’únic emplaçament on en alguns edificis plurifamiliars la seva planta baixa no està dedicada a activitat econòmica, fonamentalment, comerç o serveis) amb una RPD de 22.795€, li segueixen els districtes unifamiliars, per aquest ordre, Ciutat Jardí-Vila Montcada amb 20.885€, Camp d’Esports amb 17.985€ i Humbert Torres-Parts centrals de Gran passeig Ronda i Prat de la Riba (unifamiliars 3 d’abril i cases barates) amb 17.572€. Tots quatre districtes estan per sobre de la RPD mitjana de Barcelona capital que és la més gran de les quatre catalanes.
La desigualtat és notable entre els districtes amb més RPD i els de menys. Els districtes amb menys RPD són el Centre Històric (àrea central) amb 8.536€ de RPD, Mariola amb 9.570€, Magraners amb 10.343 i Secà de Sant Pere amb 10.823€, tots ells amb RPD inferiors a la meitat de Joc de la Bola. Un exemple, clar i evident, de la segregació urbana econòmica i social, uns programes de rehabilitació i aproximació urbana, cas dels Magraners, esdevenen fonamentals. A la vegada, aquests quatre districtes amb menys RPD també estan per sota del llindar de risc de pobresa a Catalunya, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya.
