Un estudi encapçalat per investigadors de l’Hospital del Marc Research Institute indica que l’elevada expressió del receptor d’estrogen és el principal factor que fa que el càncer de mama més habitual, el luminal, no respongui a l’acció de la immunoteràpia. Aquest subtipus de càncer suposa el 70% dels casos de càncer de mama i, tot i disposar de tractaments efectius, és el que més mortalitat provoca en nombre de casos totals. A més, l’abordatge amb immunoteràpia no és efectiu ni és aprovat, perquè no mostra respostes del sistema immunitari en aquests tumors, excepte en un subgrup minoritari que, precisament, presenta un baix nivell de receptors d’estrògens. El treball s’ha publicat a ‘The Journal of Clinical Investigation’.
L’estudi destaca la importància del receptor d’estrogen en l’estratègia del tumor per evitar l’acció del sistema immunitari. A través de l’anàlisi de dades públiques de diversos assajos clínics, els investigadors han comprovat que aquest factor és el que limita la infiltració del sistema immunitari i provoca que la immunoteràpia no tingui capacitat per actuar-hi. Per contra, la inhibició del receptor d’estrogen permet l’activació de LCOR i de senyals d’interferó, ambdós factors vinculats als mecanismes de presentació d’antígens a la superfície de la cèl·lula, fent visible la cèl·lula tumoral al sistema immunitari.
El següent pas ha estat generar un model preclínic en models animals, que ha permès certificar aquest mecanisme de protecció del tumor. A més, han comprovat com la molècula LCOR, que en altres estudis preclínics en càncer de mama triple negatiu incrementava l’eficàcia de la immunoteràpia, quedava segrestada pel receptor d’estrogen i no podia portar a terme aquesta funció. El coordinador del Laboratori de Cèl·lules Mare Canceroses i Dinàmiques de Metàstasi de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, el doctor Toni Celià-Terrassa, concreta que el receptor d’estrogen segresta LCOR i no permet que actuï amb el seu domini d’activació de la maquinària presentadora d’antígens, “condicionant la seva funció i no deixa fer visible el tumor”.
Per contrarestar aquest efecte, l’equip responsable de l’estudi ha fet sevir dues estratègies en l’àmbit preclínic. D’una banda, la combinació de LCOR i immunoteràpia amb inhibidors hormonals, o teràpia endocrina, ja existent per tractar aquest tipus de càncer. I de l’altre, una versió modificada de LCOR (LSKAA), que no permet el segrest per part del receptor d’estrogen. L’investigador de l’Institut de Recerca del Mar José Ángel Palomeque detalla que si s’aconsegueix trencar la senyalització d’estrogen, LCOR actua activant la presentació d’antígens i obre el camí a la immunoteràpia. Aquest LCOR modificat s’escapa de l’acció dels receptors d’estrogen i incrementa la presentació d’antígens, necessària per a l’atac immune.
El cap del Servei d’Oncologia Mèdica del Mar, Joan Albanell, apunta que l’objectiu és treballar per convertir aquest LCOR modificat en una teràpia que es pugui investigar pròximament en assaigs clínics, especialment per a pacients amb tumors que presenten receptors d’estrogen que, ara per ara condicionen una pobra eficàcia de la immunoteràpia.
En aquest sentit, el laboratori especialitzat en generació de teràpies d’ARN de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar explota aquesta tecnologia per fer teràpies de LCOR modificat per no interaccionar amb el receptor d’estrogen en combinació amb la immunoteràpia.
