La societat actual valora les persones pel que valen, per la seva utilitat. S’exigeix que rendeixin. Davant una situació crítica, per molts la pressió pel rendiment, per aconseguir l’objectiu marcat, passa davant de tot, inclòs dels seus principis; sols pensen en com resoldre el problema. Es perd el respecte als altres, ja que, si cal, se’ls trepitja i insulta. Molts són esclaus de la productivitat i d’aconseguir l’èxit. Això crea angoixa i estrès. Una persona estressada està nerviosa i masses vegades fa patir a la seva família quan arriba a casa amb mal humor i pot caure en prendre decisions poc elaborades. A més, com és causa de malalties, es fa mal a sí mateix.
Segons la professora H. Cox, l’home actual “ha comprat la prosperitat al preu d’un vertiginós empobriment en els seus elements vitals”. Pagola ens avisa que correm el risc d’oblidar el valor últim de la vida per ofegar-nos en l’activisme, el treball i la producció. Gran part del malestar que hi ha a la societat –i la baixa salut mental– es deu a tenir la impressió que la vida s’escapa de les mans, que hem perdut llibertat, que son esclaus de l’obligació imposada de posseir, de consumir, i per això necessitem treballar moltes hores i ser eficaços per guanyar diners.
Ja hem superat la meitat de l’agost, que junt al juliol son els mesos més freqüents de les vacances, ja que els col·legis i les universitats tanquen i les famílies han de fer-se càrrec tot el dia dels seus fills i filles i, com son mesos molt calorosos, si es pot, anem a un lloc més fresc.
S’ha d’aprofitar el descans no sols com a “pausa” per reposar les energies esgotades i alliberar-nos de les tensions acumulades per tornar a la feina de sempre: facilita la depressió postvacances. S’ha de viure la vida amb més intensitat. Regenerar el nostre ésser descobrint dimensions noves de la nostra existència. Estem fets per a gaudir. Per sobre de lluites i rivalitats, tots estem cridats a gaudir com germans d’una festa que un dia serà definitiva.
Hauríem de viure la vida cada dia, però és freqüent “deixar-se viure” per la feina, pels objectius, sempre estressats. Es viu de records –de l’ahir- o dels objectius a assolir– del demà, i es perd gaudir del present. Durant les vacances no s’ha de caure en fer masses coses, en obsessionar-nos amb “passar-ho bé” a tota costa, que ens impedeixen abandonar l’estrès, sinó que el perpetuen. Cal saber gaudir amb senzillesa i agraïment dels amics, la família, la natura, el silenci, el joc, la música, l’amor, la bellesa, la convivència. Aprofitar per aturar-se, fer contemplació, tant de la natura (que ens recorda la nostra petitesa) com entrant dins d’un mateix, anant al nostre centre, amb pau i tranquil·litat, omplint les “piles” per afrontar el proper curs amb energies renovades, amb actituds i capacitats noves. Hem de tenir temps per dedicar-lo a la família, als amics. Hem de recuperar l’harmonia interior, tenir cura de les arrels de la nostra vida, retrobar-nos amb nosaltres mateixos.
