Començo l’article d’avui amb una frase atribuïda a l’escriptor Antón Chéjov que diu així: “Pot ser que no tingui victòries notables, però puc sorprendre’t amb les derrotes a les quals vaig aconseguir sobreviure”. Certament la frase és molt interessant i pot ser que defineixi això a la gran majoria de persones. Valdria la pena reconèixer la supervivència a alguna mena de successos? He sentit dir que als Estats Units també es tenen en compte les dificultats i caigudes de les persones per a alguns treballs. No sé si ho sabíeu, però podeu buscar la història sobre una tal Violet Jessop cambrera del vaixell Titanic. Va sobreviure a l’enfonsament no sols d’aquest sinó d’altres vaixells també. Per tant, crec que tan importants o més poden resultar les nostres històries sobre les grans derrotes a les quals sobrevivim, com les victòries. Tots sempre volem parlar de les nostres victòries. Si no comptem les nostres derrotes també, la gent que ens escolti pot arribar a creure que aquestes victòries són només per sort o per casualitat. I crec que aquestes frases d’altres persones cèlebres ho il·lustren molt bé. “El fracàs és una gran oportunitat per a començar una altra vegada amb més intel·ligència” (Henry Ford); “El fracàs és un èxit en progrés” (Albert Einstein) o “El fracàs és l’èxit si aprenem d’ell” (Thomas A. Edison). Així doncs, aquí us deixo aquesta reflexió perquè penseu sobre les derrotes.
Sessió: No iniciada
