La Universitat de Lleida es va convertir ahir en l’escenari per reclamar mesures que garanteixin l’accés a l’habitatge i considerin aquest com un dret igual que la salut o l’educació. Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) va dur a terme les segones jornades ‘Geometries de l’exclusió social: de l’habitatge a la llar’, on diverses associacions van exposar els seus punts de vista i on també van col·laborar representants polítics, com el regidor d’Acció i Innovació Social, Carlos Enjuanes. La jornada va demanar mesures per posar fi a la problemàtica del sensellarisme.
El moment més ‘emotiu’ es va produir a la segona taula del dia. ‘Experiències en primera persona’, on quatre afectats per aquest greuge van explicar les seves situacions i com les entitats d’acció social els van ajudar. L’Ismaïl, usuari de Fundació Arrels Sant Ignasi, va explicar que va arribar a Lleida el juny del 2024 per treballar durant la campanya de la fruita. Ell i un amic van ser estafats per un altre company que no va pagar el lloguer del pis on vivien i es va veure al carrer. Gràcies a l’entitat ara és voluntari a la botigueta d’Arrels i a l’esplai. “A poc a poc vaig conèixer gent i vaig fer contactes”, va dir, una representació real del ‘Camí de Santiago’ que Arrels va mostrar ahir, i que és el procés que viuen els usuaris de l’entitat.
El Juan, usuari d’Antisida Lleida, qui va arribar de Colòmbia “per trobar una millor vida. El que m’ha donat Espanya, no m’ho ha donat el meu país”, va dir entre llàgrimes i va comentar com Antisida el va ajudar a tenir una “millor alimentació”.
L’usuari d’Emaús Rural, Eduard, va explicar que va perdre la feina a causa d’un ictus i això el va portar a acabar vivint al carrer. Tot i això, ara viu en un pis compartit, va comentar.
La representant de Reintegra va tractar el cas d’una dona que va sofrir violència domèstica i la inseguretat que aquesta va produir a la seva llar.
També es va tractar el racisme immobiliari que una persona del públic va viure fins fa poc temps.
